La CUP registra al Parlament una bateria de preguntes al Govern de la Generalitat per posar a l’abast de la població la situació del bus urbà de Vic

Amb la bateria de preguntes al Govern de la Generalitat registrada al Parlament, la CUP espera poder disposar de la informació, i posar-la a l’abast de tota la població, respecte els costos reals de l’explotació i l’ús de les línies del bus urbà, així com conèixer quines les garanties de prestació del servei, un cop amb el conveni expirat, i l’obligació de cobrir-ne el dèficit d’explotació; quines tasques d’inspecció ha dut a terme la Generalitat en relació a les emissions contaminants i l’accessibilitat dels autobusos i quines han estat les despeses concretes en concepte de senyalització o informació del servei els darrers dos anys.

El grup parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular-Un Nou Cicle per Guanyar ha registrat, la darrera setmana, una bateria de preguntes al Govern de la Generalitat sobre la preocupant situació del servei de bus urbà de Vic. Aquest forma part de la concessió per a l’explotació del servei regular de transport públic de viatgers per carretera Sant Pere de Torelló – Vic amb filloles -és a dir, les línies del servei de bus urbà es consideren “filloles” d’aquesta concessió-, la qual és competència de la Generalitat.

Des del grup municipal de Capgirem Vic – CUP s’ha fet un seguiment del bus urbà a través de la Comissió informativa de l’àrea de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament, especialment a partir de l’aprovació del conveni entre Generalitat, ATM de Barcelona, Ajuntament de Vic i l’empresa operadora, 25 Osona Bus SA (del grup Sagalés) per a l’explotació del servei, amb vigència des de l’1 de gener de 2021 fins al 31 de desembre de 2022, respecte el qual des de Capgirem Vic – CUP vam mostrar molts dubtes i vam votar-hi en contra al Ple de gener de 2021. No obstant, no ha estat possible a partir de l’Ajuntament accedir a dades concretes com els costos reals de l’explotació o les estadístiques d’ús del servei, a causa de no tenir la competència de la concessió i, tampoc, gestionar directament el servei. Tot i així, segons el conveni és l’Ajuntament de Vic qui ha de cobrir el dèficit anual d’explotació del servei. Així mateix, l’Ajuntament de Vic també ha adquirit els darrers anys dos vehicles híbrids (un en funcionament, i l’altre es preveu que arribi a la tardor); una inversió significativa que ha estat necessària tot i tractar-se d’un servei amb l’operació externalitzada a una empresa privada.

Veient la ineficiència del govern municipal de Vic per gestionar i obtenir dades concretes sobre el bus urbà de Vic i davant l’expiració de la vigència del conveni, al Ple municipal del darrer 6 de març vàrem fer un prec per tal que l’equip de govern expliqués públicament la situació contractual del servei, que està pendent d’un nou conveni, a l’espera que l’Ajuntament pugui licitar una concessió pròpia per a l’explotació del servei.

A l’alarmant situació de no tenir un conveni vigent que garanteixi la prestació del bus urbà, s’hi suma el fet que l’Ajuntament haurà de llogar uns autocars per tal que el servei no es dugui a terme amb els actuals, que emeten una intensa fumera negra i no sempre amb accessibilitat universal garantida, pels quals l’Ajuntament també està pagant un lloguer a Sagalés tot i estar amortitzats i ser majoritàriament de propietat seva.

Amb la bateria de preguntes al Govern de la Generalitat registrada al Parlament, la CUP espera poder disposar de la informació, i posar-la a l’abast de tota la població, respecte els costos reals de l’explotació i l’ús de les línies del bus urbà, així com conèixer quines les garanties de prestació del servei, un cop amb el conveni expirat, i l’obligació de cobrir-ne el dèficit d’explotació; quines tasques d’inspecció ha dut a terme la Generalitat en relació a les emissions contaminants i l’accessibilitat dels autobusos i quines han estat les despeses concretes en concepte de senyalització o informació del servei els darrers dos anys.

A banda de les preguntes relatives al bus urbà de Vic, el grup parlamentari de la CUP-G també ha registrat preguntes respecte l’activitat de la Taula de Mobilitat de la Catalunya Central, de la qual no ha transcendit públicament cap reunió des de la seva constitució al 2021; sobre la possible creació de títols de 7 zones arran de la incorporació plena de la 7a corona (Ripollès, Berguedà i Solsonès) al sistema tarifari integrat de l’ATM prevista de cara a la tardor, i l’afectació que pugui tenir això als desplaçaments entre el nord d’Osona (zona 6H) i la zona 1 (Barcelona); i sobre la no-comptabilització de l’estació de la Farga de Bebié a la zona 6H de l’ATM, malgrat trobar-se en el terme municipal de Montesquiu.