Menu Content/Inhalt
Inici
Posició de la CUP sobre la manifestació del 10J
dimarts, 06 juliol de 2010

tirempeldret.png

 

 

 

 

 

Davant la convocatòria de la manifestació a Barcelona pel proper 10 de juliol com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional, la Candidatura d'Unitat Popular vol fer públiques diverses consideracions:

 

  1. Que nosaltres també convoquem a assistir a la manifestació a totes aquelles persones que rebutgin la ingerència que suposa la intervenció del Tribunal Constitucional espanyol. Aquest tribunal és una expressió més d'un estat, l'espanyol, que nega als Països Catalans el dret a decidir lliurement el nostre futur com a pobleValorem els esforços d'Òmnium Cultural per tal de crear un marc ampli d'expressió del rebuig popular contra la sentència del Tribunal Constitucional. No compartim, però, el clima d'unitat i de consens que els dirigents polítics i sindicals "oficials" diuen voler representar en aquesta manifestació. Creiem que aquests dirigents només volen amagar la seva responsabilitat en tot el  procés de retallada de la voluntat popular. Els emplacem a assumir aquesta responsabilitat, a reconèixer que amb el marc constitucional espanyol no anem enlloc, i que cal un procés constituent català que ens condueixi a la creació d'un estat propi pels Països Catalans.No volem que ens comptin entre els representants de partits, organitzacions socials o patronals que, malgrat dir que comparteixen els objectius de la manifestació, estan compromesos amb la continuïtat de l'actual règim institucional i polític. Sí que volem que ens comptin, però, entre la immensa majoria dels assistents, amb els quals no pararem de dir que ja n'hi ha prou, que amb els estatuts aquest país no és lliure, i que  ara cal tirar pel dret i apostar per la independència dels Països Catalans.

  2. Valorem els esforços d'Òmnium Cultural per tal de crear un marc ampli d'expressió del rebuig popular contra la sentència del Tribunal Constitucional. No compartim, però, el clima d'unitat i de consens que els dirigents polítics i sindicals "oficials" diuen voler representar en aquesta manifestació. Creiem que aquests dirigents només volen amagar la seva responsabilitat en tot el  procés de retallada de la voluntat popular. Els emplacem a assumir aquesta responsabilitat, a reconèixer que amb el marc constitucional espanyol no anem enlloc, i que cal un procés constituent català que ens condueixi a la creació d'un estat propi pels Països Catalans.
  3. No volem que ens comptin entre els representants de partits, organitzacions socials o patronals que, malgrat dir que comparteixen els objectius de la manifestació, estan compromesos amb la continuïtat de l'actual règim institucional i polític. Sí que volem que ens comptin, però, entre la immensa majoria dels assistents, amb els quals no pararem de dir que ja n'hi ha prou, que amb els estatuts aquest país no és lliure, i que  ara cal tirar pel dret i apostar per la independència dels Països Catalans
 
La CUP s’adhereix al Brindis “Adéu Espanya” a la plaça de la Catedral.
dimarts, 29 juny de 2010
estatut_llufa.jpg

La Candidatura d’Unitat Popular de Vic considera que la sentència emesa ahir pel Tribunal Constitucional espanyol certifica la mort de l’autonomisme i no fa més que confirmar que la independència és l’única possibilitat que tenim els catalans de desenvolupar-nos lliurement com a poble. En conseqüència, la CUP es compromet a continuar treballant per aconseguir que existeixi una majoria als Països Catalans que digui sí a la independència en el marc d’una societat democràtica, plena en drets socials i igualitària.

 

Així mateix, la CUP de Vic s’adhereix a la convocatòria ciutadana d’un brindis per l’”Adéu Espanya” a la plaça de la Catedral el dimecres 30 de juny a les 9 del vespre i anima tots els ciutadans i ciutadanes de Vic i comarca a participar-hi.

 

 

Vic, 29 de juny de 2010

CUP VIC

Aquest correu electrònic és protegit contra spam bots, necessiteu JavaScript habilitat per veure'l

 
La CUP presenta una moció que reclama una placa en record dels brigadistes morts a la guerra civil
dilluns, 31 maig de 2010

El ple d'aquest dimecres discutirà una moció de la CUP en què es demana de fer un reconeixement públic als brigadistes internacionals que molt possiblement són enterrats a la fossa comuna de l'Ajuntament de Vic.

 

Text de la moció:

 

 

MOCIÓ PER HONORAR ELS LLUITADORS ANTIFRANQUISTES ENTERRATS AL CEMENTIRI DE VIC

 

 

Atès que fa més de 70 anys que a casa nostra hi va haver una guerra causada per un aixecament militar colpista que va culminar amb la instauració d'un règim antidemocràtic.

Atès que en el bàndol dels que defensaven la legalitat vigent en aquells moments i que acabarien perdent la guerra hi havia soldats vinguts d'arreu del món que van venir a lluitar contra el feixisme.

Atès que alguns d'aquells soldats van morir a casa nostra i hi van ser enterrats, en la majoria de casos en fosses comunes.

Atès que al cementiri de Vic s'hi troben les restes de diferents brigadistes internacionals que van morir durant la guerra civil.

Atès que el nostre país té un deute moral amb aquelles persones que van venir a lluitar per la llibertat i la democràcia. 

 

Per tot això, el Ple de l'Ajuntament de Vic, reunit en sessió plenària el dia 2 de juny de 2010 acorda:


  • Fer un reconeixement públic a tots aquells lluitadors que van morir defensant la llibertat i la democràcia del nostre país.

  • Instal·lar al cementiri de Vic una placa que recordi que en aquell espai hi ha enterrats els cossos de diversos brigadistes que van morir en aquella guerra.


 

 
Homenatge a les víctimes del franquisme
dimarts, 11 maig de 2010

Aquest dissabte a  la tarda, a la Plaça del Pes de Vic, la CUP va homenatjar les víctimes del franquisme. 

L'emotiu acte, que va acollir unes 200 persones, va ser organitzat per la CUP de Vic, com a resposta a la negativa de l'equip de govern de la ciutat a acollir l'acte oficial que el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya va fer el passat mes de març a Manlleu.

L'acte va comptar amb la presència de Tessa Calders, filla de l'escriptor Pere Calders, que va ser presentada per Mercè Subirachs amb la lectura d’un fragment del llibre Unitats de xoc, de l’esmentat autor. Calders va explicar la seva experiència com a exiliada, amb el sentiment de tenir un país d’acollida (Mèxic) i tenir les arrels en un altre de molt llunyà (Catalunya). Va remarcar com es va sentir en tornar en plena dictadura i trobar que totes les llibertats que tenia a Mèxic, aquí estaven prohibides.

Seguidament, la regidora de la CUP Vic Laia Jurado, va exposar la seva experiència recordant el què expliquen els seus avis de la guerra i de la postguerra. Finalment, va demanar a l’Ajuntament de Vic que fes un canvi de política i es repenses la seva postura en aquest tema.

Els rapsodes Pol Serrabassa, Jordi Llop i Ferran Colom, va posar veu a cartes i poemes des de l’exili.

La interpretació d'El Cant del Ocells a dos violins a càrrec de Coloma Bertran i Ernest Martínez van acabar de posar la pell de gallina a tots els assistents. Per acabar,van poder gaudir, en paraules del cantautor Joan Usart, del “gra al cul” que els va sortir als franquistes durant la dictadura, les cançons de guerra: “Diguem no” (Raimon), “Homenatge a Teresa” (Ovidi Montllor), “Què volen aquesta gent?” (Lluís Serrahima - Mª del Mar Bonet) i ”L'estaca” (Lluís Llach). Durant l'interpretació d'aquesta darrera cançó, es va desplegar una pancarta amb el text Que l'oblit no ens faci traïdors; finalment el cantautor manlleuenc i tota l’assistència van cantar Els Segadors.

En el decurs de l'acte, la CUP de Vic es va comprometre a reclamar una placa al cementiri en record de les víctimes del franquisme a través d’una moció pel pròxim ple de l’Ajuntament de Vic.

20100508_homenatge2-pt.jpg20100508_homenatge3-pt.jpg

 
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Resultats 1 - 10 de 110

AGENDA

Si vols col·laborar econòmicament amb la CUP, pots fer el teu ingrés al següent número de compte corrent de la Caixa de Manlleu:

2040 0680 53 3300000408



 
cupcat.gif
 

L'enquesta

Quina creus que és la problemàtica més important de la població?