Menu Content/Inhalt
Inici
El temple del sol
dijous, 18 març de 2010
Grup municipal de la CUP a l'Ajuntament de Vic. 
Article publicat a la revista municipal vic.cat de març de 2010.

A l’abril, si no hi ha res de nou, inaugurarem el Temple del Sol, també anomenat L’Atlàntida, Espai cultural, des ’on es volen fomentar les arts escèniques, teatrals i musicals. Però, qui podrà  actuar-hi? Qui podrà gaudirne? Actuar-hi, ja ens ho van deixar clar, només obres de gran format i d’elit i, això sí, una setmana a l’any es farà la setmana del teatre amateur. Sort! Que almenys una setmana a l’any els actors aficionats de la ciutat i la comarca podran actuar al Temple del Sol; però això té un cost que s’ha de cobrir, i qui el cobrirà? Doncs els espectadors que hauran de pagar part del cost de les obres teatrals. Per tant, no seran a preus populars per tal de fomentar la cultura, sinó que serà únicament de les persones que puguin pagar l’abonament de temporada o el preu de les obres. Aquesta visió elitista forma part de l’ideari que ens marca l’equip de govern, fer gegants amb peus de fang, és a dir, una obra faraònica que, si no es canvia la visió que se’n té, té una vida efímera. Una obra que, per mantenir-ne l’activitat, costarà 3 milions d’euros anuals; això vol dir que només es podrà mantenir si s’hi destina la totalitat del pressupost de cultura de l’Ajuntament i, a més, es cobren uns preus altíssims als usuaris.

D’aquesta manera, per una banda no tots els vigatans es podran permetre pagar el preu de les entrades, i per l’altra, tota la cultura vigatana que surti fora de l’àmbit de L’Atlàntida tindrà greus problemes per rebre cap tipus d’ajuda per part del consistori, ja que gran part dels recursos es destinaran a aquest equipament. Per altra banda, després que durant els anys de l’antiga Atlàntida ha estat tancada, fet que ha produït que els teatres dels pobles de la comarca hagin agafat empenta i una cartellera de qualitat, ara volen autoanomenar-se Atlàntida, Centre d’Arts Escèniques d’Osona.


Des de la CUP, pensem que a L’Atlàntida hi ha d’haver un espai per a tots. Per a tots els ciutadans i per a tothom que forma part de la cultura. Un espai pels grups amateurs de la ciutat i de la comarca, que són el futur de les grans companyies. Un espai per les escoles per tal de poder organitzar els seus espectacles, un espai per les associacions de veïns, és a dir, un espai perquè tota la ciutat en pugui gaudir. Perquè cultura és teatre i música d’alt nivell, però també és moltes altres coses. I totes han de tenir cabuda a la nostra ciutat. I si realment volem ser un teatre comarcal, ens ho hem de guanyar, ja que el nom no fa la cosa, i si vols jugar un paper a l’auca, te’l has de treballar.


 
La CUP fa campanya pel cinema en català.
dilluns, 08 febrer de 2010

100207 foto campanya cinemespt.jpg

 

 

Aquest diumenge, una quinzena de membres de la CUP de Vic han dut a terme una campanya de sensibilització en favor del cinema en català. Durant la tarda, s’han situat a l’entrada del Multicines Sucre amb una pancarta on s reclamava el dret a veure el cinema en català i han repartit tres centenars d’octavetes amb l’argumentació de la campanya.

L’acte s’ha fet davant dels Multicines Sucre, ja que aquest va ser un dels cinemes que va participar del tancament patronal de la setmana passada per posicionar-se en contra de la llei del cinema que estableix una quota del 50% del doblatge en català.



CUP Vic, 8 de febrer de 2010

 

 

 
La CUP farà campanya en favor del català al cinema.
dijous, 04 febrer de 2010
Aquest diumenge, coincidint amb el primer cap de setmana després del
tancament patronal dels cinemes, la CUP de Vic farà una campanya
informativa als voltants dels Multicines Sucre.

L’acció consistirà en el repartiment d’octavetes als espectadors del
cinema, on s’explica que el tancament patronal d’aquest passat dilluns per
part de bona part dels cinemes de Catalunya no és més que una mesura de
pressió dels empresaris de les sales de cinema per boicotejar la
normalització lingüística en aquest àmbit i es reclama la plena
normalització del català a les sales de cinema.

La campanya informativa es durà a terme aquest diumenge, 7 de febrer, a partir de 2/4 de 6 de la tarda al davant del Multicines Sucre.
 
Discurs al Ple sobre la polèmica de l'empadronament.
dimecres, 03 febrer de 2010
Al ple d'avui hi havia una moció del partit ultradretà PxC, en què es demanava que el Ple donés suport a les mesures que havia poposat l'alcalde per tal de no empadronar les persones que no presentessin un passaport visat en el moment de fer l'empadronament.

Aquest és el discurs que des de la CUP hem fet per rebatre la moció.


Des de la CUP, lògicament, no donarem suport a aquesta moció ni als nous criteris d’empadronament que pretenia imposar el govern de la ciutat. 

I per no fer-ho, hi ha moltes raons. Aquí n’exposarem algunes.

En primer lloc, i no per això la més important, és que ja s’ha vist que els criteris no s’adapten a la llei. I és que el padró és un mecanisme per saber qui viu a la ciutat. I, per tant, hi han d’estar empadronades totes les persones que hi viuen, tinguin papers o no. I si no tenim empadronat a tothom, sigui quina sigui la raó, no ens podrem fer càrrec de les necessitats de la ciutat i dels ciutadans. No empadronar tothom és fer com els estruços, amagar el cap sota l’ala. A més, com que és obligació legal de tothom empadronar-se, si no els ho permetem, els estem obligant a incomplir la llei.

I més enllà de la legalitat, amb el no empadronament d’alguns ciutadans, els estem privant del dret a accedir als drets socials, sanitaris i educatius.

El senyor alcalde, en aquesta sala, ha dit moltes vegades que a Vic no hi havia autòctons i immigrants, sinó que hi havia ciutadans, i que per ell tots eren iguals. Però de cop, ha canviat el seu parer i ha decidit que no, que des del 29 de desembre a Vic hi ha d’haver ciutadans i no-ciutadans. Sembla aquell vell acudit que deia que a Sud-àfrica ja no hi havia blancs i negres, que a partir d’aleshores tots serien blaus. I que els blaus clars anirien al davant i els blau fosc al darrere. Però aquí és al revés, ara deixarem de ser tots blaus (uns clar i uns altres fosc, no fos cas) per ser blancs o negres, o el que és el mateix, bons i dolents. I qui són els dolents en aquest cas? Doncs com sempre, són els més desafavorits, aquells que per no tenir, no tenen ni una identitat administrativa reconeguda. Mal govern és aquell que, per resoldre els seus problemes (que els tenim), busca la solució atacant els més febles, aquells a qui s’ha utilitzat quan ha convingut i que se’ls vol expulsar quan ja no són necessaris pels interessos dels de sempre.

No acabem d’entendre la postura del govern en aquest tema, i molt menys dels grups que s’autodenominen d’esquerres. No es pot combatre la ultradreta amb polítiques pròpies de la ultradreta. Si el que pretenia l’alcalde era competir amb la PxC per veure qui la feia o deia més grossa, heu empatat. Ara bé, una cosa sí que ha aconseguit l’alcalde. Amb el seu afany per anar al parlament, ha actuat d’una manera prou irresponsable com per garantir-se que anirà al parlament, però que amb aquesta aventura, al Parlament hi entrarà de bracet amb el representant de la ultradreta vigatana, a qui ha posat una catifa vermella d’entrada al Parlament. Sàpiga, senyor Vila d’Abadal que aquest haurà estat el preu que haurem de pagar perquè vostè vagi al Parlament. Estem segurs que hi havia altres maneres d’entrar-hi sense necessitat de pagar aquest peatge; vostè esta prou ben relacionat dins del seu partit com per no haver de recórrer a aquests mètodes.

I parlant de peatges, el més greu de tot és el peatge que ha hagut de pagar la ciutat amb l’actuació d’aquest govern. Potser s’ha volgut seguir aquella màxima de “que parlin de mi, encara que sigui malament”, que tan coneixem a Vic. I a fe de Déu que s’ha aconseguit. Heu ficat la ciutat a primera línia mediàtica i heu aconseguit que arreu del país es donés una imatge falsa de Vic com a ciutat racista i xenòfoba. És evident que hi ha hagut molt mitjans que han exagerat sobremanera, però és que vostès els hi ha posat en safata!

Per acabar, només volem dir que sabem que la convivència comporta alguns problemes, i que quan qui conviu són persones de diferents cultures a vegades aquests problemes són més nombrosos o més complicats. I que per a resoldre’ls calen més recursos, que han d’arribar de les instàncies superiors. Però el que no podem acceptar és que per intentar resoldre això es faci utilitzant els més desafavorits, perquè amb aquesta mesura s’ha posat als peus dels cavalls, no només els que no tenen papers, sinó a tots els col·lectius de nouvinguts de la ciutat, que s’han vist estigmatitzats com els únics causants de tots els problemes de la ciutat i del país. Com si no hi tinguessin cap responsabilitat aquells que han inflat una bombolla immobiliària que al final ha petat, o aquells altres que s’han afartat de guanyar milions a costa de fer hipoteques inabastables, o aquells altres que s’han aprofitat de la misèria d’alguns per abaixar els salaris dels treballadors.

En definitiva, els problemes, o els resolem entre tots, o si pretenem resoldre’ls els uns a costa dels altres, no els resoldrem i en crearem de nous.

 
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Resultats 1 - 10 de 100

AGENDA

Si vols col·laborar econòmicament amb la CUP, pots fer el teu ingrés al següent número de compte corrent de la Caixa de Manlleu:

2040 0680 53 3300000408



 
cupcat.gif
 

L'enquesta

Quina creus que és la problemàtica més important de la població?