Hem arribat a una cruïlla històrica. No fa falta ser periodista o polític per a saber-ho. Els infants i joves també ho saben i els nostres estimats avis i iaies encara més. Fa dies que ja teníem tots els elements per a posar fil a l’agulla d’una vegada per totes i accionar des del Principat, un procés que acabés encaminant els Països Catalans cap a la plena sobirania política, és a dir, la independència. El primer element que cal prendre en consideració és el reconeixement cada cop més extensiu dels Països Catalans com a marc territorial de la nació completa. Des de mocions aprovades a Ajuntaments com el de Vic en defensa de la nació catalana completa, fins a proposicions com l’aprovada aquest Desembre a les Illes, on encara que el Parlament Balear manifesti que els Països Catalans no existeixen, s’està fent un reconeixement explícit d’aquests, doncs ningú s’entretindria a negar allò que no existeix. El segon element, és l’afirmació de que l’únic subjecte polític i jurídic sobirà és el poble català o el poble de Catalunya, en cap cas l’estat espanyol. Recordem-ho, afirmació aprovada a través de la declaració de sobirania amb el suport de 87 dels 135 diputats del Parlament de Catalunya. El tercer element, és el clam clar i català a favor de la independència que van fer una gran majoria de persones tant el 2011 com el 2012 en el marc dels actes organitzats arreu per l’Esquerra Independentista, l’ANC i d’altres moviments socials i populars. El quart és que els tretze referèndums d’independència fets els darrers vint-i-cinc anys tenien una pregunta clara, on hi sortia el concepte d’independència i es podien respondre de forma binària, és a dir, sí o no.

Finalment, en el moment de tancar aquest article, ja tenim acord per a la data i per a la pregunta. No és la pregunta única i binària que la mobilització social demanava, i que nosaltres esperàvem, ja que ens podria abocar a situacions confuses. Tanmateix, queda clar que depassa de molt l'estreta tolerància “democràtica” de l'Estat Espanyol. La contundència i la immediatesa de les reaccions polítiques a Madrid ens fan preveure una ferotge campanya espanyolista en contra del dret del poble català a decidir el seu futur.

Per tant i com sempre, sols el poble salva el poble. L’única garantia de que hi hagi un referèndum vinculant serà que el carrer forci el referèndum desobedient. Haurem d'estar permanentment mobilitzades. Totes sabem que el president espanyol, que es va emocionar al funeral de Mandela, no per la seva mort sinó perquè aquest és celebrava a l’estadi on Espanya va guanyar el Mundial, no serà mai sensible a deixar-nos decidir el nostre futur col·lectiu. Quan Espanya formalitzi la seva negativa antidemocràtica, que serà en breu, caldrà voluntat política i sobretot que el carrer empenyi a que ningú faci passos enrere ni concessions.

Caldrà doncs, exercir la desobediència civil i exigir la desobediència institucional. El caràcter vinculant del referèndum vindrà donat per la legitimitat del govern, que mantingui la convocatòria unilateralment desobeint Espanya i sobretot, per l’aval de totes les que sortim al carrer quan toqui per tal de fer un país nou de cap a peus. Nosaltres encara ho volem tot i ho podem tot.