La primera en intervenir ha estat Carla Dinàres, cap de llista de la CUP VIC. En una breu intervenció introductòria, ha explicat que la CUP sempre ha defensat un model de seguretat diferent del que s’està aplicant i que des de l’Esquerra Independentista també hi ha propostes en aquest tema, sobretot en la línia d’entendre la seguretat com poder viure dignament i tenir comunitats veïnals fortes. La cap de llista ha posat èmfasi en el fet que la candidatura ha treballat una proposta local de seguretat que va més enllà del 28-M, que si la CUP governa l’aplicarà i que si està a l’oposició també la defensarà, perquè ara mateix és la proposta que Vic més necessita per viure-hi dignament.

La segona intervenció ha estat Xavier Pellicer, diputat de la CUP al Parlament de Catalunya. Durant la seva intervenció ha explicat que des de la CUP Nacional s’estan realitzant molts actes arreu del territori que aborden la qüestió de la seguretat. Ha volgut emfatitzar que no hi solucions màgiques ni fàcils sobre el tema i que qui estigui dient el contrari menteix. Ha destacat que la CUP ha desplegat experiències d’un nou model de seguretat molt positives en diferents ciutats catalanes, tant des del govern com des de l’oposició. Ha mencionat que abordar canvis en la seguretat sense voler canvis en la societat és complicat. Tot i això, esgotant les competències municipals hi ha marge i el que cal és una nova manera d’actuar amb l’impuls de nous recursos que no s’han desenvolupat prou o gens, perquè si es volen resultats diferents cal fer coses diferents de les que s’han fet fins ara. Ha alertat de la dretanització de les posicions en aquest tema per intentar treure’n rèdit electoral i ha comentat que la CUP observa amb preocupació com Junts a Vic protagonitza vídeos de “tolerància zero” que podrien firmar Josep Anglada o Vox, alimentant una percepció d’inseguretat per sobre la dimensió real de la problemàtica local, cosa que és perillosa en termes democràtics. També ha tingut un missatge per a tota la resta de forces democràtiques que compren el discurs de més policia: ha comentat que tots els estudis diuen que amb més policia no solucionen els problemes sinó que només donem una falsa aparença. També que les intervencions policials en temes no criminals no ens apropen a una gestió comuna dels problemes sinó a tensionar més i desplaçar els conflictes perquè apareguin un altre lloc.

L’última intervenció ha estat de Marc Barnolas, número 9 de la llista i membre del grup de treball de seguretat de la CUP VIC. En la seva intervenció, ha explicat que la proposta que avui es presentava s’ha elaborat des del grup de treball seguretat de la CUP VIC, en 6 sessions monogràfiques amb professionals en actiu del món social: educadors i treballadors socials, tècnics d’ocupació i joventut i amb experiència en intervencions comunitàries. Una proposta validada professionalment i amb garanties d’èxit perquè allà on s’han provat experiències similars han funcionat. Seguidament, s’ha centrat en explicar quin és aquest nou model de seguretat que proposa la CUP VIC. El cupaire ha definit que en matèria de seguretat cal fer una aposta des de l’Ajuntament per una política pública de seguretat comunitària a dos nivells d’intervenció:  la prevenció de situacions problemàtiques i la gestió no violenta d’aquestes.

Un primer nivell d’intervenció governant perquè tothom tingui uns mínims garantits, per prevenir situacions problemàtiques i afavorir la igualtat d’oportunitats. A més drets, menys vulnerabilitat; que això a la pràctica vol dir un pis, un plat a taula, una feina digna per viure bé. En aquest sentit, ha apuntat que cal revisar i reforçar polítiques transversals que són de competència municipal que garanteixen drets bàsics com el padró (accés a salut, serveis socials, escolarització i per tant prevenció de vulnerabilitat), l’habitatge (promoció d’habitatge públic, dinamitzar el parc desocupat, garantir que es facin informes d’exclusió residencial per evitar desnonaments), el treball (incentivar polítiques d’ocupació i de formació professional ocupacional dual) i serveis socials (ampliar els recursos perquè hi ha un desbordament que no permet actuar més enllà de l’emergència).

Un segon nivell d’intervenció, afrontant els problemes d’una manera comunitària, la qual cosa significa un model on la seguretat no estigui només en mans de la policia. Barnolas ha matisat que la Guàrdia Urbana no pot assumir la responsabilitat de tots els problemes i que en moltes situacions dels barris, qui ha d’intervenir són educadors socials, no la policia. Per tant, ha expressat que cal orientar diferent els recursos, canviar les partides per tal de que no hi hagi més policies, sinó posar aquests recursos en desplegar una estratègia d’intervenció de professionals socials. Aquesta estratègia consisteix en dues línies d’actuació:

1. La prevenció de conflictes amb presència continuada al carrer, que s’aconseguirà reforçant amb més recursos i millorant el programa medi obert, estabilitzant les 3 educadores que hi ha que ja estan fent bona feina i ampliant els horaris i la plantilla fins a 4 perquè puguin treballar en parelles educatives mixtes, i dissenyant un pla local de carrer que treballi amb joves que fan ús intensiu i abusiu dels espais, que puguin vincular aquests joves a circuits d’inserció i a projectes d’entitats que els ofereixen noves oportunitats sociolaborals.

2. Com a proposta estrella, ha defensat la creació del servei de gestió de conflictes socials d’abordatge transversal: que des de Serveis Socials es posin els recursos per crear un equip tècnic social que doni resposta als diferents tipus de conflictes que no són de criminalitat sinó socials i que afecten persones de totes les edats i barris, amb intervencions en comunitats veïnals i la via pública. Portat a la pràctica, això consisteix en un servei de resposta social que s’activa per avisos de comunitats veïnals i comerciants, per la Guàrdia Urbana, per altres agents comunitaris del Consell de Convivència i Seguretat, i que actua quan s’ha detectat una necessitat en un espai i horari concret, amb capacitat d’adaptació en les 24 hores del dia, que no requereix de vehicles propis ni uniformes ni materials d’intervenció sinó només recursos a nivell salarial i que inicialment hauria d’estar format per 5 persones; una figura de coordinació i quatre persones formades en l’àmbit social (educadors/es i treballadors/es socials) amb experiència en projectes comunitaris i en la gestió de conflictes a medi obert.

En resum, ha demanat l’activació d’intervencions amb mirada social no policial, per promoure la bona convivència i treballar per viure junts, fent possible que hi hagi usos compartits i igualitaris als barris i a la ciutat. Això només ho aconseguirem amb més educadors socials i no amb més policies, ha conclòs.

Finalment, ha volgut recordar els veïns i veïnes de Vic que tothom vol viure en barris vius i cohesionats i els ha avisat que aquests dies, pel seu vot, els volen fer creure més del que passa en realitat, que a Vic no hi ha més problemes que en altres llocs, que el que hi ha són desigualtats i que el falta és més inversió social i una proposta de seguretat comunitària com la que presenta la CUP Vic. També ha dit que no es deixin enganyar pels feixistes del PP, Anglada o Vox, que no tenen interès en solucionar els problemes sinó viure electoralment d’ells i que tots tres estan cancel·lats per ser garants de la seguretat perquè ells són l’amenaça més gran a la convivència dels barris. En aquest sentit ha aprofitat per fer una crida a la gent a unir-se a les activitats d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme d’Osona.

Ja per acabar, el cupaire ha donat un missatge que qui millor pot garantir que Vic sigui una ciutat segura per viure-hi dignament és la CUP Vic. Per tant, que a qui cal confiar la proposta de seguretat el 28M és en la candidatura de l’Esquerra Independentista perquè són els únics que proposen garantir drets i un model enfocat a la prevenció de situacions problemàtiques i la gestió comunitària d’aquestes.