Països pobres i immigració
02/02/2010
Martí Coromina
Quintana.
Membre de la CUP de Vic
Els Països
Catalans som del primer món, és a dir, som un país ric, i com tots els països
rics del món, pel sol fet de ser-ho rebem immigració de persones de països
pobres. Aquests són pobres perquè nosaltres som rics, perquè els governs
occidentals els havíen ocupat i saquejat no fa gaires anys, i perquè l'expoli
no ha parat mai, ara a través d'empreses de països occidentals que sustentem
entre tots els rics consumint els seus productes. A sobre els països pobres (que també tenen gent
rica) ens deuen bilions i bilions que ens paguen anualment i religiosament als
països rics , i que els impedeix encara més desenvolupar econòmicament els seus
països. És l'anomenat Deute Extern.
Per tant, tots els països rics del món (a on
també hi viu gent pobre) rebem i continuarem rebent immigració perquè en els
nostres països, tot i les crisis periòdiques, hi ha millors condicions de vida,
més expectatives de treball, esperances de millorar, futurs més prometedors pel
jovent... Els fluxos de gent dels països pobres cap a
països rics funcionen de manera similar a les lleis del mercat, és a dir, que
una mà invisible fa que a més llocs de treball i creixement econòmic més
immigració, i al contrari, a més crisi i deflació econòmica més es reduirà el
nombre de gent que vindrà. Per tant, podem triar entre ser un país ric i rebre
immigració o un país pobre i no rebre'n.
Aquest
percentatge de gent de països pobres vindran encara que hi hagi set tanques
protegint tot el nostre territori, encara que els ajuntaments els empadronin o
no, encara que les lleis d'estrangeria siguin dures, encara que hi haguéssin
governs feixistes, i si se'ls expulsés forçadament, tornaríen i saltarien les
set tanques. De vida només n'hi ha una, i algunes persones dels països pobres
que veuen la necessitat i tenen la mínima possibilitat d'una vida millor per
ells i pels seus fills, si cal s'hi llençaran de cap.
Aquesta
immigració inevitable i racional que rebem els països rics aporta molts més
diners a l'Administració Pública a través dels impostos i de les cotitzacions a la Seguretat Social
que no pas despeses. Sense anar més lluny, els immigrants paguen una part
important de les pensions de jubilació actuals. Tot i això, el fet que en
ciutats com Vic els immigrants suposin prop del 25% de la població comporta una
sèrie de necessitats que s'han de resoldre. Un augment de població del 25% és
un fenòmen prou important com per destinar-hi esforços i recursos humans i
econòmics. El problema és que el finançament dels ajuntaments és totalment
insuficient i no poden fer front a aquestes i a d'altres despeses, i el Govern
de la Generalitat, que és qui hauria d'aportar més recursos, també té un
dèficit econòmic brutal amb l'Estat que dificulta l'implementació de mesures en
aquest àmbit i en d'altres.
Per tant, els immigrants
vindran al nostre país mentre siguem un país ric perquè no hi ha un sol país
ric al món que no rebi immigració de països pobres. No vindran per robar-nos,
no porten atur (tots sabem qui s'emporta les fàbriques a la Xina per reduir
costos laborals, i no són precisament els immigrants), no venen per
invadir-nos, o per aprofitar-se de nosaltres, simplement abandonen els seus
països i les seves famílies perquè aquí tenen millors expectatives de vida per
ells i els seus fills. Com que està demostrat que venen i vindran, crearan
famílies, faran prosperar el nostre país i hi arrelaran mentre siguem un país
ric, val més que hi apliquem polítiques i hi aboquem recursos destinats a
solucionar les dificultats que comporta un augment tant gran de la població.
Com s'ha fet
en altres països cal adoptar mesures per fomentar la cohesió social a les
escoles, als barris, a les associacions de veïns, a les entitats, als
hospitals, a les escales de veïns, fent cursos de formació lingüística,
acadèmica, professional... de fet a Vic s'està fent en menor mesura, en part
gràcies a la societat civil organitzada en entitats com Veus Diverses, Òmnium,
el Centre de Normalització Lingüística, La Torratxa o algunes associacions de
barri, i encara en falta més. Però per fomentar la cohesió social no cal deixar
d'empadronar gent que es quedarà sense dret a l'educació i a la sanitat, el què
cal és reclamar que l'Administració estatal destini molts més recursos als
ajuntaments perquè puguin actuar en aquest sentit. I si s'aboquéssin tots
aquests recursos com ha passat en altres països, els immigrants continuaríen
aportant molts més diners a l'Administració Pública amb impostos i cotitzacions
que despeses. Per tant, l'immobilisme de l'Estat i dels partits tradicionals en
aquest tema no serveix de res ja que el fenòmen de la immigració s'ha d'abordar
però no en la direcció que proposa el govern de Vic, simplement perquè no porta
enlloc.
(Article publicat a l'edició d'El 9 Nou d'Osona i Ripollès del dia 29 de gener de 2010)