Ha guanyat Barack Obama! El canvi! Mig món s’alegra d’aquesta victòria.
Però el canvi de què? 

Per arribar a ser candidat a la presidència
dels EUA, cal tenir el suport econòmic i mediàtic de nombroses grans empreses.
De fet, a diferència de l’estat espanyol, als EUA sí que es fan públiques les
quantitats astronòmiques de diners que aquestes empreses donen per a les
campanyes electorals, com les que ha rebut Obama. La majoria són grans empreses
transnacionals, corporacions petroleres, mitjans de comunicació de masses i
empreses d’armament. Però les carretades de diners que donen no són gratis! Vet
aquí la trampa de la democràcia, el poder del poble: poder escollir, cada tants
anys entre dos candidats de dretes, lligats de peus i mans per empreses
salvatges.

Amb Obama o sense, els EUA continuaran xuclant petroli dels pous de l’Iraq
i de l’Afganistan. Les seves empreses multinacionals no apagaran la seva set de
diners i continuaran saquejant països rics en recursos naturals. La cultura
d’empresa gringa continuarà expandint-se arreu del món amb criatures
treballant 15 hores diàries, cosint pilotes de futbol; continuaran sent
parcials en el conflicte entre Israel i Palestina; o bé construint un mur a la
seva frontera amb Mèxic; comercialitzaran armes per aquí i per allà;
continuaran amb la seva dinàmica de policia mundial; donaran suport a dictadors
per conveniència, manipulant informació, assenyalant qui és terrorista i qui
no, qui pot tenir armes nuclears i qui no. Continuaran torturant a Guantánamo,
bloquejant Cuba. No crearan un sistema públic de sanitat per als seus
ciutadans; el seu Estat del Benestar continuarà sent inexistent; continuarà
morint gent als EUA per no haver-se pogut pagar l’hospital... Però si la
campanya mediàtica mundial a favor d’Obama continua, haurem de continuar
pensant que és la millor opció. Pot ser que algunes formes canviïn, però el
fons segurament continuarà sent el mateix.

Les campanyes electorals actuals dels partits tradicionals no tenen
contingut, ni arguments; són pura imatge: 
“El canvi”, “Sí, podem”, “El primer candidat negre”... Algú dels qui
s’alegra de la victòria d’Obama, sabria dir una sola proposta concreta que hagi
fet?

Em ve al cap l’última campanya del PSOE , en la qual es venia a dir: “No els
voteu a ells, que són pitjors que nosaltres.” Resultat: majoria aclaparadora
del PSOE. Ni un argument. Ens ho empassem tot. Això sí, les formes són
diferents de les del PP: molt talante i aparença de progre, però
podria ser pitjor; ja estem bé així. En canvi, el fons és el mateix. Es tornen
400 euros a tots els contribuents, siguis el propietari de Telefónica o un peó;
l’especulació immobiliària continua; la MAT va tirant endavant; es continua
donant suport a les empreses espanyoles que fan barbaritats a l’Amèrica
Llatina, com Repsol o Endesa; es continua torturant a les comissaries; el
delicte d’injúries a la corona continua aplicant-se; es continuen
prohibint partits, il·legalitzant persones immigrants; s’incompleixen acords
amb el Parlament de Catalunya; es continuen exportant armes a zones en
conflicte... Això sí, podria ser pitjor: el llop en forma de PP o de McCain
ronda pels voltants.

Potser és una posició molt escèptica, però tot fa pensar que la victòria
d’Obama no serà la del canvi. Igual que els governs socialistes no són tan
diferents dels governs populars, si més no pel que fa als continguts. Ja ho
deia Josep Pla: “El més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol
d’esquerres.” Per exemple, amb Obama o Zapatero la crisi econòmica la continuaran
pagant els de sempre, mentre “la Caixa” o el BBVA ens refregaran anualment els
seus multimilionaris guanys. Igual que si hagués guanyat Rajoy o McCain. 

I és que potser caldrà fer com fan els informàtics: quan el sistema falla,
no es reinicia, sinó que es canvia de sistema.