N'ESTIC FART

Jordi Vilaró

membre de la CUP de Vic

Ens trobem davant d’una nova Diada Nacional. Són uns dies on tots els polítics dels Països Catalans  se sumen a fer “discursets” de caire nacionalista; on tots no es cansen de dir que rebem  una forta pressió política, mediática i social de l’Estat Espanyol i que ja n`hi ha prou. Hi estic totalment d’acord, no és una cosa nova d’avui, però cal recordar, que són ells qui estàn pactant i fent el joc de la cadira per estar governarnt amb el vist i plau del qui governa  a Espanya.

Uns es declaren nacionalistes,
els altres socialistes, independentistes o ecologistes, els altres ni els
anomeno, però, per sobre de tot, diuen que són partits catalans i que
defensaràn el nostre territori; ja em direu què ha fet aquesta gent sinó vendre
el territori en mans dels sectors captalistes?. Han creat les ARE ( Àrees
residencials estratègiques), dins el nou Estatut d’Autonomia on, per primer
cop, la Generalitat de Catalunya pot decidir unilateralment sobre el
plantejament urbanístic de 86 municipis catalans i obligar a la construcció de
90.000 nous habitatges; han permès que es tirés endavant un projecte que
l’Estat Espanyol i Francès volien construir argumentant una suposada necessitat
com és la MAT, destruïnt i fragmentant el territori i passant-se pel folre lleis
de protecció de paratges naturals en la seva execució. Ara immersos dins una
crisi econòmica ningú en té la culpa, ni govern ni oposició, tot es deu a
la  gran bombolla immobiliària, que ells
fins ara l’havien ignorat. Però jo els recordo que són ells qui van escollir el
model de creixement econòmic basat en el totxo. I amb el debat del finançament,
on sembla que alhora de pagar som espanyols, pagant religiosament ,essent la
segona comunitat que aporta més i, en el moment de rebre ajuts econòmics de Madrid,
només sóm la setena comunitat: en aquest cas sí que ens tracten com catalans,
només faltaria, què diria l’Espanya més casposa i nacionalista? Tot i així es
fan un mal favor a ells mateixos, perquè un euro invertit a Catalunya és molt
més productiu que a la majoria de comunitats, però només faltaria que ajudessin
a una gent que no se sent espanyola. Ens volen per pagar, però no per rebre i
nosaltres mentrestant anar pagant i callant sense fer res.

Per això dic que n’estic fart,
estic fart de mentides, estic fart de sentir que no hi poden fer res, que és la
normativa, que és la llei.
Qui les fa aquestes lleis? No són ells qui per guanyar un dia
a la poltrona s’abaixen els pantalons en nom de tots els catalans? N’estic fart
de tanta hiprocresia de polítics que diuen que faràn i no fan, que diuen que
són i no són. I només faltava això, que arribi l’Onze de Setembre, i apa som-hi
tots, discurset nacionalista i tots contents, i l’endemà ningú s’enrecorda del
què ha dit, o simplement ens han tornat a mentir.

Ara fa
poc més d’un any, a les passades eleccions municipals, -em permeto escombrar
cap a casa-, les CUP vam fer un pas endavant, ens vam fer un lloc dins la
societat, dins els municipis ( la base del nostre país), confirmant que el
poble, gent treballadora que viu el dia a dia de la seva ciutat i del seu país,
té una veu i no es deixarà entabanar per 
polítics sense escrúpols que no escolten la seva gent i només es mouen
per interessos econòmics i pel seu propi ego, mentint i enganyant a tort i a
dret. Jo com molts d’altres hem vist en les CUP, la possiblilitat de canviar
tot això. Serà un treball llarg i dur, però valdrà la pena, perquè de veritat
que N’ESTIC FART.