1. Joves.
   Els joves es concentren en gran part al nucli antic. S’hauria d’estudiar
   la ubicació d’uns lavabos en aquesta zona.


2. Gent
   gran. S’ha de tenir molt en compte aquest col·lectiu, perquè és un dels
   que poden tenir més problemes de continència urinària, pròstata, etc. Un
   bon lloc per col·locar-los podria ser en alguns parcs i jardins, ja que
   acostumen a ser els avis qui porten els nens i nenes a jugar i passen
   llargues estones en els parcs de la nostre ciutat.


3. Visitants/Turistes.
   A part del centre també hauria d’haver-hi lavabos públics a la zones
   d’aparcament (Sucre, Prat de la Riera, l’aparcament del costat dels
   mossos, etc.) Això pot beneficiar a molta gent que estudia, treballa o
   visita la ciutat. Així com també convé reforçar les zones més convenients
   segons l’esdeveniment (fires i mercats), en aquest cas amb lavabos
   temporals.


4. Discapacitats.
   Cal tenir en compte també l’accessabilitat i que almenys un dels lavabos
   de cada zona (depenent dels que es col·loquin) estigui adaptat per a minusvàlids
   i/o gent amb dificultats de mobilitat.

1. La
   instal·lació de lavabos públics de caràcter fix a la ciutat de Vic per
   cobrir les necessitats dels ciutadans i ciutadanes, així com també les
   dels visitants i turistes.


2. La bona
   previsió i una equilibrada instal·lació de lavabos de caràcter temporal,
   en casos eventuals, com són les fires i mercats amb una gran assistència
   de visitants.


3. Garantir
   un bon manteniment i una bona higiene en els lavabos de caràcter fix i
   temporal.


4. Fer un
   estudi detallat de les zones més indicades per situar aquests lavabos
   tenint en compte els punts esmentats anteriorment.


5. Escoltar
   les demandes que puguin tenir els diferents comerciants, gremis,
   associacions de veïns i col·lectius diversos de la ciutat.

MOCIÓ
MUNICIPAL PER UNA CATALUNYA LLIURE DE TRANSGÈNICS

 

 

Atès que som coneixedors dels riscos que
per a la biodiversitat i per a la salut suposen l’alliberament dels Organismes
Modificats Genèticament (OMG) al medi, conscients dels efectes irreversibles i
imprevisibles que la contaminació genètica pot produir en els ecosistemes, en
defensa de l’aplicació del principi de precaució i de respecte medi ambiental.

 

Atès que els darrers mesos s’han
publicitat diversos estudis de laboratori que alarmen de la toxicitat d’algunes
varietats transgèniques[1].

 

Atès que en els darrers mesos s’han donat
a Catalunya diversos casos de contaminació que impedeixen el dret dels
agricultors a practicar una pagesia lliure de transgènics i que qüestionen el
dret dels consumidors a escollir una alimentació ecològica i sense OMG[2].

 

Atès que els agricultors han de vetllar
per la bona alimentació dels
consumidors, essent conscients del producte que sembren, i que han de
gaudir d’una autonomia i d’uns recursos econòmics per a poder viure dignament.

 

Atès els reduïts i demostradament
ineficaços sistemes de control, seguiment i avaluació per part de les diferents
administracions competents, al respecte de l’alliberament al medi d’ OMG.

 

Atès que
la legislació espanyola en matèria de Trangènics en la llei 9/2003 per
la qual s’estableix el règim jurídic de la utilització confinada, alliberament
voluntari i comercialització d’ OMG, que transposa entre d’altres normes, la
Directiva comunitaria 2001/18/CE, no ha definit Zones Lliures de Transgènics
(ZLT) com un instrument possible a l’hora de garantir sistemes productius sense
transgènics, ni llibertat d’elecció de consumidors i productors de les regions.

 

Atès que en la Unió Europea són ja
nombroses les localitats, regions i Estats que s’han manifestat en contra dels cultius experimentals i comercials d’
OMG en el seu territori. Al 2006, 78 regions, 86 províncies i 3.400 muncipis ja
s’havien declarat lliures de transgènics. Municipis com ara Palencia o Valls.
Províncies com Menorca. Regions com la Toscana italiana o Euskadi. I, fins i
tot països com Grècia, aposten per un model de petita agricultura sostenible i
de qualitat i per la seguretat alimentària.

 

Atès que Catalunya està entre les regions
capdavanteres en nombre de cultius transgènics. I entenent l’erosió que aquests cultius han produït i
produiran en el seu patrimoni genètic i cultural, que afecta també les especies
animals.

 

Atès que, en l’actualitat, gairebé cap
pagès ecològic s’atreveix a cultivar panís (blat de moro) ja que és
pràcticament impossible evitar la contaminació transgènica.

 

Atès que, en aquests moments, l’Estat
espanyol és un dels pocs països de la UE que tolera el cultiu de transgènics a
escala comercial. I que, per tant, s’expandirà i es generalitzarà el cultiu de
transgènics a Catalunya i a l’Estat espanyol si no es prenen les oportunes
mesures de prevenció adequades a la gravetat dels fets, per part de les
autoritats locals, autonòmiques i estatals en el seu àmbit de competències.

 

Atès que cap autoritat científica pot
invocar a conèixer els efectes dels OMG sobre el medi ambient i la salut dels
consumidors a mitjà i llarg termini.

 

Atès que el nou reglament de producció
ecològica de la UE, en el punt relatiu als aliments i pinsos modificats
genèticament i el seu etiquetatge, preveu greus excepcions. Els aliments o
pinsos que continguin una proporció transgènica menor de 0,9, no caldrà que
s’etiquetin com a tals i per tant passaran a considerar-se legalment com a
ecològics. A més, s’estableix un període de transició en el qual es tolera la
presencia d’ OMG no autoritzats per la UE per sota d’un 0,5% els quals tampoc
requereixen etiquetatge. A més, els productes procedents d’animals que han
estat alimentats amb OGM tampoc s’etiquetaran. Mesures insegures i que no
garanteixen al consumidor l’elecció de productes lliures d’ OMG.

 

Atès que la coexistència entre conreus
transgènics i conreus convencionals i ecològics no és viable, ni real. No s’han
trobat barreres efectives pel seu confinament i per evitar la dispersió i
transmissió per pol·linització i que, per tant, els cultius a l’aire lliure d’
OMGs són capaços de contaminar les espècies vegetals naturals i fan impossible
mantenir llavors lliures de transgènics. Són diversos els casos de contaminació
transgènica de camps ecològics i de llavors i espècies autòctones que a causa
de la seva contaminació s’han perdut. Representa doncs un risc de contaminació
irreversible per als cultius i per al medi ambient. És deure de l’administració
vetllar per la salut pública i evitar l’agressió que els OMG duen a terme sobre
el medi.

 

Atès que la utilització de llavors
tradicionals i varietats locals conservades per agricultors i que estan
recuperant diferents entitats o associacions de Catalunya, entre ells el banc de llavors d’Esporus, del Centre de Conservació de la
Biodiversitat Cultivada de l’associació L’Era, constitueix unes reserves
genètiques naturals amenaçades. Es constata, amb el cas de la recent
contaminació del blat de moro del queixal, especie autoctona i que ara queda
pràcticament desapareguda.

 

Atès que la propietat intel·lectual de les llavors modificades genèticament
pertany a les empreses multinacionals, que les tenen patentades i, en
l’actualitat, obliguen els pagesos a comprar-les any rere any, arribant a litigis
entre multinacionals i pagesos, prohibint la ressembra de les llavors i
destruint la sobirania dels pagesos i les comunitats sobre la producció
d’aliments i les llavors.

 

 

Per tot l’exposat anteriorment, l’Ajuntament a 12 de febrer de 2008:

 

 

1) Declara la voluntat de que el seu terme
municipal sigui lliure de transgènics. L´Ajuntament farà tot el possible per
assolir aquest objectiu mitjançant campanyes de sensibilització i a través de
totes les eines de que disposi.

 

2) Es compromet a promoure en els menjadors
escolars del municipi una dieta lliure d’aliments modificats genèticament i
provinents de l’agricultura ecològica.

 

3) S’oposa a l’acceptació de nivells de
contaminació inevitable de transgènics, així com a l’etiquetatge dels productes
agroalimentaris que no informin de la presència d’ OMG en qualsevol quantitat,
no tan sols superior al 0,9%.

 

4) Demana al govern de la Generalitat de
Catalunya que iniciï els tràmits normatius necessaris per aconseguir que
Catalunya es declari lliure de transgènics, en defensa de l’alimentació pròpia,
de la petita agricultura tradicional i d’acord amb la normativa europea que ho
permet.

 

5) Sol·licita a la Generalitat i a l’Estat
espanyol la retirada de la legislació que permet que siguin patentades i
privatitzades les plantes i animals, mantinguts i millorats històricament per
les pràctiques pageses.

 

6) Sol·licita a la Generalitat que
l’agroecologia i l’agricultura ecològica siguin declarades com a pràctiques
d’interès públic i se’n prioritzi el seu desenvolupament.

 

7) Sol·licita a la Generalitat l’aturada de
la investigació pública en cultius transgènics, almenys a camp obert, i el recolzament de la investigació
agroecològica.

 

8) Es solidaritza amb el pagès balaguerí,
Josep Pàmies, condemnat a una indemnització de 22.000 € per una acció protesta
contra els cultius transgènics. Demana l’absolució dels càrrecs que se li
imputen en la línia del recurs interposat per la defensa. Demana que es
desestimin els recursos interposats per la fiscal i l’acusació particular en la
que es demana pena de presó i fins a 50.000 euros.

 

9) Es compromet a fer arribar per correu
certificat aquesta resolució al Conseller d’Agricultura, Acció Rural i
Alimentació, al Conseller de Medi Ambient i al jutge competent del cas, a
l’Audiència Provincial de Lleida