L’última
colònia

Martí Coromina, membre de la CUP de Vic

La publicació de les balances fiscals per
part del govern espanyol deixa ben clar que som els Països Catalans els que
mantenim aquest estat. L’enorme dèficit fiscal segurament és encara més gran ja
que hi ha mil maneres de comptar-lo, i el PSOE deu haver utilitzat la menys
descarada. En fi, el fet és que cada català paga anualment i obligatòriament
uns 2000 euros a Madrid, i que no tornen. D’això el espanyols en diuen
solidaritat. Que les comunitats més riques han d’ajudar a les més pobres, que
l’exèrcit necessita nous tancs, que el Rey vol un nou vaixell.

El què no saben és que la solidaritat és
voluntària, o no es diu solidaritat. Quan algú t’obliga a la força a donar-li
els diners no és solidaritat. D’això se’n diu robatori, espoli, saqueig... Si
els catalans decidíssim donar una part dels nostres diners a Extremadura,
llavors sí que podríem parlar de solidaritat, perquè ho decideix qui ho dóna.
Mentre sigui un espoli diguem-li espoli, les coses pel seu nom.

De fet no és la primera vegada que els
espanyols roben, espolien i saquegen. La majoria de països de l’Amèrica Llatina
ja saben de què va. Encara que el Rey digui allò de “A nadie se le obligó nunca
a hablar en español”. També saben de què va la imposició de la cultura i
llengua espanyola. Igual que nosaltres també saben de què van les ocupacions
militars, la negació de drets, la tortura, la repressió. Però a l’Amèrica
Llatina saben una cosa que a Catalunya encara no la sabem. Saben que hi ha un
moment que s’ha de treure pit i dir prou. Prou de saqueig, prou d’imposicions,
prou de prohibicions, prou de trepitjar la nostra cultura, prou de submissió.
Saben que no s’ha d’anar a Madrid a pidolar una rebaixa del saqueig, saben que
no s’ha de demanar menys imposicions, saben que la llibertat no es demana, i
menys a Madrid. Saben que la llibertat es pren.

Desobeïm Espanya!