La CUP ha presentat tres mocions per tal que siguin incloses a l'ordre del dia del ple del proper dilluns 1 d'octubre de 2007.

La primera és la moció que cada any prepara la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) en què es demana suport al Correllengua.

La segona demana el reconeixement de la ciutat de Vic a la vida i obra d'en Lluís Maria Xirinacs i proposa canviar el nom del carrer Virrei d'Avilés pel de Lluís Maria Xirinacs.

La tercera demana a l'Ajuntament que exigeixi tenir les seus de les delegacions territorials que reclama Manresa. Cal recordar que la CUP de Vic sempre ha apostat per la Vegueria de l'Alt Ter, i que, per tant, aquesta petició no es fa per entrar en competència amb Manresa, sinó que es fa per tal de posicionar-nos en el moment de reclamar la vegueria de l'Alt Ter.

El text complet de les mocions el trobareu a l'apartat MOCIONS del menú de l'esquerra, i també el podeu llegir si cliqueu a Llegir-ho tot 

Moció
presentada per la Candidatura d’Unitat Popular en nom de la Coordinadora
d’Associacions per la Llengua (CAL), amb motiu del Correllengua 2007.

 

Proposta d’acord:

Per garantir que el català sigui una llengua
viva i amb futur en un món cada cop més globalitzat, des de la Coordinadora
d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) i per mitjà de l’onzena edició del
Correllengua enguany continuem treballant per impulsar la normalització de la
llengua catalana, una tasca que requereix l’esforç de tothom. 

Atesa la marginació que rep el català per
part de les institucions estatals i comunitàries.

Atesa la necessitat d’assolir la plena
normalitat del català arreu del territori, convertint-la en la llengua vehicular i comuna de la nostra
societat, i en l’element d’integració de les persones nouvingudes.

Atesa la consolidació que després de deu
anys està assolint la iniciativa cívica del Correllengua gràcies al suport
d’ajuntaments, consells comarcals, associacions i societat civil en general, 

Atesa la voluntat de la Coordinadora
d’Associacions per la Llengua catalana (CAL), entitat organitzadora del
Correllengua, de ratificar i augmentar aquest suport i arribar a tots els
municipis i comarques de parla catalana, 

Atès el compromís amb la llengua catalana
que sempre ha caracteritzat aquest municipi, 

El Ple de l’Ajuntament de Vic, reunit el dia
1 d’octubre de 2007

 

ACORDA

 

1. Donar suport al Correllengua 2007 com a
instrument reivindicatiu de la societat a favor de la plena normalització de
l’ús social de la llengua arreu dels territoris de parla catalana i a favor de
la seva unitat. 

2. Donar suport a la necessitat d’un nou
marc legislatiu per a la nostra llengua, que es concreti amb una nova llei de
Política lingüística. 

3. Donar suport a les entitats i grups del
municipi interessats en organitzar el Correllengua i aportar la infraestructura
i l’ajuda necessària pel bon desenvolupament de les activitats programades. 

4. Fer pública aquesta iniciativa i
estendre-la a tots els àmbits que siguin propis d’aquesta corporació. 

5. Fer una aportació econòmica general de
1.000 € per a l’organització dels actes i el bon funcionament del Correllengua
2007 .

6. Fer arribar aquest acord a la seu
nacional de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL), al carrer
Santa Perpètua, 15, baixos 08012 de Barcelona, i als organitzadors del pas del
Correllengua pel municipi.

 

CAL, Països Catalans, maig de 2007

 

 

 

 

Moció presentada per la Candidatura d’Unitat Popular per
canviar el nom del carrer Virrei Avilés pel de Lluís Maria Xirinacs

 

El passat 11
d’agost era trobat mort a Ogassa en Lluís Maria Xirinacs. 

Xirinacs representa
un símbol de la lluita pacífica per a l’alliberament dels Països Catalans. 

Lluís Maria
Xirinacs, exsenador durant la transició i candidat al Nobel de la Pau els anys
1975, 76 i 77, és conegut per la seva defensa de la pau i dels drets del país.
Nat a Barcelona el 1932, s’ordenà sacerdot als vint-i-dos anys. Als 34 ja va
refusar els diners que l’estat donava als capellans que tenien cura de
parròquia i va combatre la vinculació església-estat amb una llarga vaga de fam
que va tenir molt d’impacte. Entre els anys 60 i 70 va fer cinc vagues de fam
més, va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya i el règim franquista
el va empresonar dues vegades (1972 i 1974-75). Seguidor de les tesis de Ghandi
i de la lluita des de la no-violència, es va estar a peu dret davant la porta
de la presó Model
de Barcelona, dotze hores cada dia durant un any i nou mesos, fins que no es va
aprovar la llei de l'amnistia. El 1977 es va presentar com a independent a les
eleccions generals i, amb més de mig milió de vots, va arribar a ser senador
per Barcelona. El 1980 va abandonar la política activa i va començar a estudiar
un nou model social i polític des del Centre d'Estudis Joan Bardina. No va
deixar la lluita, tanmateix, però sí el sacerdoci, l'any 1990. El 2000 va
tornar a protestar de manera activa, plantant-se cada dia a la plaça de Sant
Jaume per demanar la independència del país.

L’any 2003 fou condemnat per l'Audiència espanyola a dos anys de presó i quatre
d'inhabilitació per exercir el dret a la llibertat d’expressió en un discurs
que havia fet l'Onze de Setembre del 2002.

En els darrers temps Xirinacs, que va mantenir el seu compromís social i
nacional fins a la mort, participava de la Fundació Randa, i a
l'Arbre d'Assemblees del Poble. 

Lluís Maria
Xirinacs ha materialitzat amb la seva particular mort el sentiment de que els
Països Catalans han d’iniciar un camí ferm cap a un nou estatus polític. 

Gabriel d’Avilés,
fill d’un militar nomenat corregidor per Felip V, començà la carrera militar
amb només 17 anys. Als 33 marxava a Amèrica. El 1776, ja amb 41 anys, era
ascendit a coronel. Seria a partir de 1780, però, quan començaria a destacar en
la seva activitat militar, en encomanar-se-li la direcció de la repressió de
l'aixecament indígena contra la corona espanyola encapçalat per José Tupac
Amaru. "La justícia de guerra fou cruel i digna de temps de
barbàrie", indica Miquel dels Sants Salarich en el capítol dedicat a
Avilés del seu llibre ‘Vigatans Il·lustres’. 

El 1783, amb motiu
de la coronació de Carles IV com a rei d'Espanya, la marquesa vídua de Campo
Real, germana de Gabriel de Avilés, li adreça al monarca un memorial
demanant-ne l'ascens a mariscal de camp. Entre altres mèrits, li esmenta la
campanya del Perú, en què, segons la marquesa, "va assegurar a Sa Majestat
aquesta considerable part de la Corona, extingint aquesta ‘mala raça’ de Tupac
Amaru". 

L'”heroi” vigatà va
anar ascendint. El 1795 era tinent general, i poc després, capità general del
regne de Xile i president d'aquella reial audiència. Càrrec al qual va seguir
el de virrei governador de les províncies del Río de la Plata -a l'actual
Argentina-, i a partir de 1800, virrei del Perú, "el més honorífic i
suculent càrrec d'Ultramar, amb un sou anyal de 60.500 pesos forts pagats en or
legítim del Perú i plata de Potosí", tal com assenyala Miquel dels Sants
Salarich en la seva biografia. 

Davant d’aquestes
dues biografies, una marcada per la lluita pacífica pels drets nacionals dels
Països Catalans i una altra d’un personatge tacat de sang amb l’objectiu
d’esclafar els drets de les nacions indígenes americanes, creiem que és de justícia
que Vic dediqui els noms dels seus carrers a personatges que s’ho mereixin de
veritat. 

Per tots aquests
motius, el ple de l'Ajuntament de Vic reunit en sessió plenària el dia 1
d’octubre de 2007 

ACORDA

1. El reconeixement de la figura del
   filòsof i polític Lluís Maria Xirinacs i Damians com una figura cabdal en
   la lluita per les llibertats del nostre país


2. Donar el nom de Lluís Maria Xirinacs
   al carrer que actualment porta el nom de Virrei Avilés.

 

 

 Moció presentada per la CUP sobre les delegacions
territorials

 

La proposta de
divisió territorial de Catalunya que ens contempla dins els anomenades
comarques centrals (Osona, Bages, Anoia, Solsonès, Berguedà) és artificial i
forçada.  Nosaltres la CUP, apostem perquè es faci la Vegueria de l’Alt Ter, ja
que creiem en una divisió natural, que es reconegui l’especificitat dels
territoris que constitueixen la coca de l’alt Ter. 

Per tant, pensem
que hauríem de centralitzar totes les competències que vindrien donades com a
comarques centrals, ja que d’aquesta manera, quan el territori estigui dividit
en vegueries ho podrem decentralitzar i dividir-ho entre Osona i el Ripollès.
Sinó, ens quedarem en una vegueria depenent de les altres i sense les
competències adquirides anteriorment. 

Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de Vic,
reunit en sessió plenària el dia 1 d’octubre de 2007 

APROVA: 

1. Demanar que el desplegament de les
   delegacions territorials que el Govern de la Generalitat té previstes per
   l’anomenada Catalunya Central s’ubiquin a Vic pensant en la futura Vegueria
   de l’Alt Ter.