El pla del dia 5 de novembre ha de discutir 3 mocions de la CUP. La primera, sobre les delegacions territorials , va ser presentada per ser tractada el darrer ple, però Alcaldia no la va incloure a l'ordre del dia. Les altres dues, una sobre l'ordenança de bicicletes i una altra sobre l'inici de les obres del nou teatre-auditori , s'han presentat a l'Ajuntament aquesta setmana perquè siguin incloses a l'ordre del dia del ple del dilluns 5 de novembre.

 

 

 

MOCIÓ SOBRE L’INICI DE LES
OBRES DEL NOU AUDITORI

 

La zona de les teneries, els límits dels quals
també afecta l’espai on s’ubicarà el Nou Auditori de Vic, és una zona amb un
valor arqueològic etnològic i històric molt important.

Segons el Programa
d’Arqueologia de Vic de 1992 aquesta zona està protegida amb el Nivell B,
zones d’alt interès arqueològic, el que significa que abans de qualsevol
intervenció arquitectònica s’hi ha de portar a terme sondejos arqueològics.

 

El 5 de novembre de 2001 la Comissió
Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona va informar favorablement la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació
Urbana i territorial en el sector de les Teneries amb les condicions següents:

 

1.Caldrà
presentar un estudi històric per tal de justificar les descatalogacions
puntuals que la modificació comporta.

2.Caldrà
que en l’esmentada modificació s’especifiquin i es prenguin les mesures
oportunes a nivell normatiu respecte a les àrees de protecció arqueològica,
d’acord amb el Programa d’Arqueologia Urbana de Vic de 1992

3.Caldrà
que amb les sol·licituds de llicencies d’obres s’acompanyi un estudi elaborat
per un professional especialitzat, sobre la possible incidència de les restes arqueològiques
o altres elements patrimonials relacionats amb les antigues Teneries

 

Les àrees de protecció arqueològica a que es
refereix la segona condició són segons,
l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de
Catalunya i el Programa d’Arqueologia Urbana de la ciutat de Vic

 

- El
jaciment romà amb estructures del carrer dels Aluder-Rambla de Montcada, en els
terrenys de l’Horta de Ca l’Adam

- Barri
de les adobaries o Raval de les Clotes, fases d’època medieval.

- Barri
de Santa Eulàlia. Església de Santa Eulàlia i el seu entorn, sortida de la
ciutat romana i capella del segle X amb possibles restes tardoromanes.

 

La zona del nou Complex Cultural s’englobaria
dins el jaciment de Santa Eulàlia el que significa que, abans d’haver iniciat
les obres d’execució del Nou Auditori s’haurien d’haver dut a terme uns
sondejos arqueològics que encara avui no s’han fet. 

Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de Vic,
reunit en sessió plenària el dia 5 de Novembre APROVA: 

1.L’aturada immediata de les obres de
construcció del nou Complex Cultural, fins que no s’hagin dut a terme els
sondejos arqueològics pertinents a la zona que afecta la construcció del nou
Auditori, tal i com consta en el Programa
d’Arqueologia Urbana de Vic

 

2. En cas que els resultats siguin positius,
s’haurà de dur a terme una excavació arqueològica i s’haurà d’elaborar un
informe arqueològic preceptiu tal i com consta en el Programa d’Arqueologia Urbana de Vic.

 

 

 

MOCIÓ
PER ATURAR LA CAMPANYA EMMARCADA EN L’ORDENANÇA QUE REGULA LA CONVIVÈNCIA ENTRE
VEHICLES, VIANANTS I CICLISTES.

 

 

El passat 9 d’octubre va entrar en vigor l’ordenança que regula la
convivència entre vehicles, vianants i ciclistes, és a dir, l’ordenança
municipal de circulació de vehicles i vianants.

Aquesta ordenança té en compte diferents aspectes de la circulació,
però en el que ens volem fixar és en el Títol Primer del Capítol III:
BICICLETES.

 

TÍTOL PRIMER: COMPORTAMENTS A LA VIA PÚBLICA

 

CAPÍTOL II: VIANANTS

Article 12: carrers residencials.

12.3. Les bicicletes que hi circulin tenen preferència sobre la resta
de vehicles, però no sobre els vianants.

 

CAPÍTOL III: BICICLETES

Article 13: normes generals.

13.1. Les bicicletes, tricicles i similars, podran circular per les
calçades o pels carrils o espais reservats a aquesta finalitat i degudament
senyalitzats. S’exceptuen d’aquesta norma els ciclomotors o ciclistes amb motor
incorporat.

13.2. Fora de limitacions específiques, el límit màxim de velocitat
permès serà de 20 Km/h. Quan circulin per la calçada, ho faran el més a prop
possible de la vorera, senyalitzaran les maniobres i respectaran en tot moment
les normes de circulació com qualsevol altre vehicle.

13.3. Resta prohibida la seva circulació per les voreres o per calçades
en sentit contrari al previst. A les illes de vianants s’estarà al que disposa
l’article 12.3. d’aquesta Ordenança.

 

Primer de tot pensem que aquesta normativa no s’adequa a la realitat de
la ciutat, no té en compte les excepcions que pensem que hauria de tenir i que
no fomenta el bon ús d’aquest medi de transport i/o eina per l’exercici físic i
l’oci. A part, s’ha acusat els ciclistes d’un incivisme, que no és tal i que no
hauria de ser penalitzat.

 

Si ens remetem  a un article
publicat a la revista francesa Vélocité (núm 87 – tardor 2006), que
comenta alguns dels comportaments més típics que tenen els ciclistes i dels
quals els vianants se’n queixen:

            a) Per què els
ciclistes se salten els semàfors? Aquest és un dels comportaments que més
veiem (i si hem de ser sincers, com a vianants també ens els saltem). El que
l’article ens explica és que els ciclistes necessiten molta més energia per
arrencar després d’una aturada, per això els semàfors poc transitats, moltes
vegades se’ls salten en vermell. Tot i això, hi ha zones que són perilloses i
en aquest cas, els ciclistes han de complir la senyalització.

            b) Per què els
ciclistes circulen en contra direcció? Les direccions prohibides obliguen
moltes vegades a fer més llarg el recorregut. Quan a més van carregats amb les
bosses de la compra o porten un nen a la cadireta això no és del tot còmode.
Però el pitjor, és quan per una direcció prohibida obliguen als ciclistes a
circular per una via ràpida, i clarament més perilloses que els carrers d’un
sol carril de circulació.

            c) Per què els
ciclistes circulen per les voreres? Perquè les vies ràpides sense carril
bici són molt perilloses. Quan hi ha carrils bicis marcats en el paviment de la
carretera, aquest moltes vegades són ocupats per cotxes mal aparcats o si estan
bé, a l’obrir la porta amb un cop poden provocar hi hagi un accident. Les
direccions prohibides que hem vist en el punt anterior obliguen a passar per la
vorera. Per tant, podem dir que no és per plaer que es circula per sobre la
vorera, sinó que és per seguretat.

            d) Ciutats
inadaptades als ciclistes. Falten infraestructures adequades (carrils bicis
segurs, llocs per guardar-les).

            e) Accidents.
Els ciclistes provoquen menys accidents que els cotxes i les motos i una mica
més que els vianants i els transports col·lectius.

            f)  Codi de circulació. Podem dir que els
ciclistes no són els únics que no respecten el codi de circulació, sinó que els
automobilistes o motoristes no respecten les prioritats que tenen els
ciclistes.

 

Per tant, per poder aplicar aquesta ordenança cal que la ciutat
tingui  en primer lloc uns carrils bici
adequats, propis i que no siguin un perill per la integritat física dels
ciclistes. Que es tinguin en compte les particularitats que tenen com a grup (tan
en el tema dels semàfors, com de les contra direccions, i en el de circular per
la calçada ja quedaria resolt, ja que els carrils bici són d’anada i tornada).

 

Però hem de dir que la realitat de la nostra ciutat respecte als carrils
bicis és precària i polèmica. Podem distingir quatre zones de carrils bici ben
diferenciades:

 

1.     
Les zones peatonals o carrers
residencials on, com diu l’ordenança el punt 12.3 Les bicicletes que hi
circulin tenen preferència sobre la resta de vehicles però no sobre els
vianants.

2.     
Els carrils bicis que comparteixen
espai amb els vianants, amb un carril d’anada i un de tornada.

3.     
Els carrils bicis suïcides on els
ciclistes comparteixen paviment amb els aparcaments de cotxes i/o amb el
transit motoritzat.

4.     
La inexistència del carril bici i,
per tant, la circulació ha de ser per la calçada.

 

Aquests serien els punts bàsics de perquè encara no s’ha d’aplicar
l’ordenança: perquè els ciclistes no gaudeixen de carrils bici adequats  i que garanteixin la seva integritat física.
Tampoc els ciclomotors i els cotxes no compleixen les normes de circulació, ja
que no veuen als ciclistes com a usuaris de la calçada amb els mateixos drets
que ells. A part, l’ordenança fica a dins del sac tot tipus de ciclistes, quan
es podria fer excepcions si són menors els que van amb bicicleta.

 

Finalment dir, que gràcies a aquesta
ordenança i a aquesta campanya de penalització, s’ha creat un altre grup de
perseguits. Els ciutadans tenen por d’agafar la bicicleta i que els multin.
Pensem que les campanyes anteriors que s’havien fet per tal de fomentar la
circulació de els bicicletes han estat anul·lades amb la campanya que s’està
portant a terme en aquests moments.

  

Per tant:

1. Demanem que
   s’aturi la campanya penalitzadora emmarcada en l’ordenança que regula la
   convivència entre vehicles, vianants i ciclistes, anul·lant les multes
   imposades fins ara als ciclistes i arxivant sense sanció els expedients
   oberts, i es suspengui l’aplicació de l’ordenança en aquest punt fins que
   la ciutat no estigui equipada amb uns carrils bicis adequats.