Marc Barnolas

Membre de la
CUP-Vic i de Maulets Osona.

La
setmana passada, la premsa comarcal continuava parlant del tema estrella,
l’empadronament a Vic. La notícia era escrupolosament mediàtica. El titular ho
deia tot, “Roca Junyent ha fet un dictamen per defensar el nou padró de Vic”.
No m’ho podia creure. Després de donar-nos a conèixer arreu per la nostra “simpatia”
amb la població nouvinguda escollien una persona prou coneguda i amb ressò
mediàtic per a defensar a capa i espasa els nous criteris d’empadronament.
Quina gran gesta això dels empadronaments. Al ple de l’últim dia hi havia més
periodistes que el dia del referèndum. Tots atents a qualsevol moviment,
enregistrant meticulosament amb les seves càmeres l’espectacle dantesc del circ
i l’actuació d’alguns pallassos. I és que quan es tracten segons quines
qüestions, la gent es posiciona de forma clara, ja sigui perquè l’assumpte els
toca l’orgull o per ideologia. Un clar exemple d’això, el trobem recentment en
el tema del referèndum, on tant el PSOE com el PP es van alinear amb opinions
tant nefastes com les de la
Falange i companyia. Doncs amb això dels empadronaments ha
passat el mateix al consistori vigatà. L’equip de govern, amb petites
discrepàncies però amb lleialtat al grup, s’ha posicionat respecte al tema de
la immigració i ho ha fet de forma prou clara, apostant per aquests nous
criteris selectius d’empadronament tot alineant-se amb opinions tant malvestes
com les de PxC i el seu líder de caire feixistoide, Josep Anglada. Realment és
una llàstima veure aquestes foteses però la gent som així, davant de certs
assumptes que ens toquen el voraviu reaccionem i ens reafirmem en la nostra
manera d’entendre les coses. Sortosament, alguns com els de la CUP ens hem atrevit a
contradir-los oposant-nos convençudament a aquestes mesures segregacionistes.
Primer de tot perquè creiem en la democràcia i pensem que la diversitat és una
qualitat humana lligada a la llibertat i a l’autonomia dels éssers humans, no
pas font de tots els problemes de la nostra societat com volen fer-nos creure
alguns. Per altra banda, ens hi oposem perquè concebem aquest rebuig manifestat
cap a la població immigrant com la conseqüència directa d’una relació no
equitativa entre les classes socials i bàsicament, perquè a diferència del què presumeix
l’alcalde, nosaltres no creiem en aquesta estratificació social que divideix la
població vigatana en ciutadans de primera i ciutadans de segona, sinó que
creiem ciutadanes a totes les persones que viuen a la ciutat, siguin immigrants
o no. Esment a part es mereix el tòpic que afirma que els immigrants s’emporten
totes les ajudes. Quin disbarat.Simplement es tracta d’entendre el concepte de
l’equitat, una igualtat més justa, és a dir, les persones que tenen més
necessitats que les altres, han de rebre més ajudes que les altres per a gaudir
de les mateixes oportunitats de desenvolupament, encara que aquesta
discriminació positiva, avui dia tampoc es materialitza. També rebutgem
l’associació subtil que s’ha fet últimament, donat el context de crisi, entre
els termes immigració i delinqüència, ja que aquesta l’entenem com el resultat
del menysteniment de la població autòcton envers la població nouvinguda,
considerada inferior en el sistema d’estratificació social i en el pla
cultural, ja que procedeix d’una societat menys modernitzada. Tanmateix doncs,
no semblen quedar-nos gaires alternatives per a defensar aquesta visió
progressista i comprensiva de la societat. Simplement,
ara que el nou padró no ha prosperat i que tot ha quedat en estratègies
polítiques electoralistes, esperem que l’equip de govern aposti per Vic com a
model de cohesió social i no pas com a nucli de l’odi, la xenofòbia i el
racisme biològic. Amb tot, només demanem que s’analitzi l’assumpte des d’una
visió àmplia i comprensiva, ja que si no creiem en la cohesió social dels
barris (que és on viu la població immigrant) i la ciutadania activa (en drets i
deures), la nova societat catalana del S. XXI no té futur.

O
apostem per la integració social, educativa i cultural dels nouvinguts o potser
tornaran aquells temps tant foscos. Per
sort, tot i els dies ennuvolats el sol surt cada dia i per tothom. Així
doncs,  per la cohesió social, som-hi!

(Article publicat al setmanari Osona Comarca el dijous 28 de gener de 2010)