La claveguera independentista



A continuació podem llegir l'article d'opinió d'en Francesc Ribera, Titot, membre de la
Candidatura d'Unitat Popular de Vic, en el que ens parla de la relació entre independentisme i municipalisme.







Recordo que fa uns
anys —bastants— l’enyorat Ramon Barnils, en el transcurs d’una conferència, va
ser inquirit per un assistent per tal que expliqués quina era, al seu parer, la
diferència entre una claveguera independentista i una que no ho era.



La pregunta
proposava una reflexió prou interessant: quin és el paper, en l’àmbit
municipal, d’una ideologia com l’independentisme, que sembla que es conforma
sobre la base d’un objectiu d’àmbit nacional.



 



Barnils reconeixia
uns dies més tard, en un article a El Temps (núm. 213, 18 d’agost de 1988) que
no havia estat prou àgil per respondre amb precisió allà mateix, però la
reflexió posterior l’havia dut a una convicció: la claveguera independentista
és la claveguera normal; la que existeix perquè respon a unes necessitats
veïnals sense que la seva existència —ni la seva forma, ni mesura— depengui de
res més.



Les
infraestructures independentistes són aquelles que s’estableixen sense dependre
de les polítiques administratives que es generen a Madrid o a París.



Cal reconèixer que
els nostres governs autonòmics tenen prou competències en la matèria com perquè
fos exagerat assegurar que la claveguera del nostre carrer depèn de l’ocupació
espanyola o francesa. Però si parléssim d’altres infraestructures de dimensió
més gran com la línia de Molt Alta Tensió (MAT), el Tren de Gran Velocitat,
etc. ja ho podríem discutir una estona. Si parléssim d’aquestes
infraestructures trobaríem sobrats arguments per defensar que la seva
construcció respon més a uns interessos de cohesió econòmica i social espanyola
o francesa i a uns interessos econòmics de certs grups empresarials que no pas
a les necessitats de la gent.



Però hi ha altres
tipus de condicionants que fan que tanmateix sí que hi hagi “clavegueres
lliures i independentistes” i “clavegueres dependents”.



Hi ha clavegueres
innecessàries, innecessàriament cares o “reparablement” mal fetes, són les
clavegueres que s’adjudiquen a qui “anònimament” ha fet o sol fer donació
voluntària de fons econòmics a determinades campanyes electorals; aquestes
clavegueres no són independentistes, no són lliures, perquè depenen de les
necessitats del partit que regeix l’ajuntament.



Hi ha clavegueres
que es construeixen gràcies a la sintonia política entre l’ajuntament i
l’administració que pot subvencionar l’obra; aquestes clavegueres no són
independentistes, no són lliures, perquè depenen d’un il·legítim però legal
tracte de favor polític.



Hi ha clavegueres
que es construeixen per a barris sencers de nova edificació, autoritzats amb la
sola voluntat del sanejament temporal de l’economia municipal a base de
contribucions; aquestes clavegueres no
són independentistes, no són lliures, perquè depenen de la mala administració
municipal d’un equip de govern.



Però també hi pot
haver clavegueres independentistes, que no depenguin d’intrigues entre partits,
que no depenguin de favoritismes entre administracions, que no depenguin de
recompenses a mecenes, que no depenguin de la necessitat d’ocultar una mala
gestió. Hi pot haver clavegueres independentistes que responguin únicament de
les necessitats dels veïns, i jo per sota casa meva en vull una d’aquestes.



Us podeu imaginar
l’exemple de la claveguera extrapolat a totes les activitats de política municipal?



Jo
sí, i és per
això que, de cara a les eleccions municipals del proper mes de maig,
dono el meu suport a l’Esquerra Independentista, a la Candidatura
d’Unitat Popular.




Francesc Ribera 'Titot', membre de la Cup de Vic.