Primer de tot em
presentaré: em dic Laia i sóc una dona.

Es per això que els
Maulets m’han convidat en aquest acte, perquè sóc dona i perquè sóc la primera
dona que es presenta d’alcaldable a Vic per la CUP.

No vull fer un
discurs sobre els drets i deures de les dones, ni sobre la igualtat o
les discriminacions, ni la violència de gènere; ja que la teoria
tothom de la sap molt bé, tothom la coneix i molt poca gent l’aplica.

Tampoc em posaré a
reclamar que la dona no és un “Floreru” i que no s’ha d’utilitzar la
dona com a símbol o objecte.

Sinó que parlaré
del dijous 8 de març de 2007.

Avui m’he llevat a
¾ de 7 m’he dutxat i he anat a ajudar a vestir, a donar a esmorzars i
acompanyar a l’escola a tres nens.

A les 9 he marxat
cap a casa i he estat fent feina: de casa, de la CUP, de l’escola...

A les 12 he
començat a preparar el dinar per estar a les 2 a dins l’aula treballant.

A les 6 he acabat
les classes i avui, com que falta una monitora d’autobús he hagut de fer la
ruta fins a Aiguafreda i que arriba a Vic a 2/4 de 8.

A les 8 he arribat
aquí a fer l’acte del dia de la dona treballadora.

A les 9 haig de ser
al Cafè de l’Orfeó de Vic fer presentar la tertúlia que fem setmanalment.

A les 12 arribaré a
casa, i si m’ha quedat alguna feina que no he acabat l’acabaré.

I cap a dormir.

Doncs a tot això
només cal afegir-li:

-
La vida familiar.

-
Els animals domèstics.

-
La jornada laboral precària.

-
Les hores extres.

-
Si tens alts càrrecs: reunions,
convencions...

També pots
afegir-hi:

-
El divorci (vol dir que la feina i les
preocupacions es multipliquen).

Resumint, vivim en
una societat patriarcal, on les dones tenim un paper de subordinació,
des de petits ens inculquen aquests valors que els anem assumint com a nostres.
Se’ns assignen uns rols (la casa l’ha de portar la dona, la criança dels
fills...) que alhora s’ha de compaginar amb els valors que a cada moment la
societat va marcant (treballar i rendir al màxim, ser competitiu...).

Però, cal recordar
a tothom, que el dia de la dona és cada dia ! I fins que els problemes de les
dones no siguin els problemes de tots, no tindrem una societat realment
igualitària!