Encara nois, encara

Amb aquest títol,
el polifacètic cantant d’Alcoi, Ovidi Montllor, donava nom a una cançó que
reflexava el tarannà de la societat i la política del moment. 

Sorprenentment,
moltes de les coses que diu a la cançó, avui en dia encara és donen, i no només
lluny, sinó també a casa nostra, a Vic. La cançó comença i acaba amb una premissa
en forma d’advertència “No rigues massa de pressa, que se’t pot glaçar el
riure!”, una clara premissa d’alerta i d’advertència a aquells que creien
tenir-ho tot controlat, ja que segons ens deixa entreveure l’autor, mai no pots
riure precipitadament de res, ni de ningú, perquè en un moment sobtat pots
quedar-te de pedra i amb el riure glaçat.

Això, paral·lelament a la cançó, és aplicable al sí
del consistori vigatà i més a l’equip de govern, ja que hi ha qui creu tenir-ho
tot en calma i precipitadament ha deixat anar alguna rialla, que potser amb el
temps se li esborrarà.

Així doncs, com deia
Ovidi, encara hi ha hipocresia i titelles dins el consistori. En aquest circ
dels invisibles, moltes coses no han canviat. I tant nois, encara hi ha la
figura del “batlle” que presumeix de democràcia i justícia, i a consciència, té
un sou tres vegades superior als sous de les classes populars vigatanes. Encara
nois, encara hi ha aquell coi de carronyers urbanites que prefereixen fer
negocis en comptes de conservar edificis que expliquen la nostra història.
Encara nois, encara hi ha alguns personatges que abans anaven amb camisa blava
i ara porten vilment la disfressa catalana. Però com abans, nois, encara hi ha
homes i dones amb ferma convicció de canviar les coses i sobretot, amb
compromís i suor per a fer-les canviar. Aquests homes i dones, som els de la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) que, amb
la nostra forma de fer política municipal, resultem una eina útil per a la
transformació social i nacional dels pobles i ciutats dels Països Catalans.

Nosaltres som els
que demanem, als plens, el reconeixement de la figura de Lluís Mª Xirinacs o de
Guillem Agulló i Salvador, perquè ambdós són símbols de lluita i compromís amb
el nostre poble i perquè no volem que s’esborri mai la seva petjada. Nosaltres
ens considerem honrats, ja que estem disposats a cedir els diners dels sous
dels nostres regidors per a altres entitats que no reben subvencions, i el que
és més important, és que tots nosaltres tenim clara una cosa, que som a l’ajuntament
per la nostra forma amable i sincera de fer les coses, sense mentides.

Tot i que a
vegades, als ulls dels mateixos de sempre, aquells que fan gala de tot el poder
que tenen, de tot el que inauguren, sovint siguem vistos com la fera ferotge
del consistori, per altres, que no s’empassen la hipocresia, som vistos com
l’única alternativa real a la política municipal sensacionalista de l’equip de
govern. Així doncs, nosaltres ens declarem vigatans i vigatanes
independentistes que defensem i defensarem aferrissadament els interessos dels
ciutadans de Vic, perquè ens sentim uns ciutadans més i perquè tenim els
mateixos problemes que aquests ciutadans.

Ningú decideix on
néixer, ni la classe social a la qual vol pertànyer. Això, ja ho diuen, no és
pot triar, va com va. A mi, doncs, m’ha tocat lluitar si vull ser alguna cosa
en aquest res que ens hegemonitza. Per això treballo i crec en la CUP, perquè a través del seu projecte canviarem
els pobles i ciutats dels Països Catalans, i alhora, des de Fraga fins a Maó, i
des de Salses fins a Guardamar, el meu país esdevindrà cada cop més lliure i
sobirà, lliure del tot. Per això la meva confiança en el projecte de la CUP, perquè és l’única opció que em deixen
per sobreviure i per a no ser carn de canó per als mateixos de sempre, que en
to burleta, com aquell qui no vol la cosa, conspiren perquè mai res no canvi a
la ciutat de Vic i als Països Catalans.

Perquè com deia
l’Ovidi, aquell que anava d’ocre, ara va de groc, canvia poc. Així doncs,
encara nois, encara hi ha esperança i un llarg camí per traçar. Jo, igual que
aquests homes i dones, seguiré aquest camí fins a la propera parada, la
independència.

Vosaltres, ja ho sabeu. Només cal que sumeu el
vostre esforç al projecte de les CUP, perquè si el present és lluita, el futur
serà nostre.