Albert Portell, membre de la CUP de Vic

L’altre dia per la ràdio vaig poder sentir les declaracions assenyades del
senyor Baltasar Garzón, que deia que Franco era mort i enterrat. Carai! vaig
pensar jo, quina notícia, aquesta si que l’ha encertada, i de ple! Amb el que
no comptava el senyor jutge és que els franquistes i els seus seguidors no ho
estan, de morts, sinó que són vius i ben vius, i mireu si en són de vius, que
encara manen. Si no que li preguntin al senyor Garzón, jutge per excel·lència
de l’Estat espanyol, “demòcrata” i enemic de totes les repressions dictatorials
de la Terra, vinguin d’on vinguin.

El senyor jutge Garzón pot o vol jutjar les dictadures de països tant
llunyans com les de Xile, amb en Pinochet al capdavant, o la repressió que
varen patir els argentins, i així, altre cop, es pretén demostrar que la
justícia espanyola és una justícia oberta i europeista, tant com l’estat que la
representa.

El que m’agradaria preguntar-li a aquest senyor tant just i progressista és
que com pot ser que sigui el primer en condemnar les tortures sofertes dins les
altres dictadures i posar tot el que estigui relacionat amb el moviment
d’alliberament basc i català entre reixes sense donar-los ni tan sols cap mena
d’oportunitat (Recordem la cacera de bruixes que vàrem patir tots els
independentistes el 92 amb tot el tema de les olimpíades, i la repressió que
estan patint els bascos amb els diaris i partits polítics esborrats del mapa
electoral). I no té nassos per jutjar la repressió espanyola o els 40 anys de
dictadura franquista? A la constitució espanyola hi consta que tothom és
innocent fins que es demostri el contrari, això si, excepte si lluites per la
llibertat d’un poble sense estat, engolit i reprimit per l’estat espanyol,
llavors, ets culpable fins que es demostri el contrari.

El senyor Garzón es pensava que era com una espècie d’home totpoderós que
podia jutjar a tothom per sobre del bé i del mal, fins que es va topar amb la
història de la Guerra Civil i aquí va ser quan va rebre el primer revés que el
va tornar altre cop al mig de tots els mortals.

No entenc quina diferència hi ha entre les dictadures de Xile i
d'Argentina, amb la dictadura espanyola. Què passa Sr. Garzón és més
políticament correcte condemnar els atemptats d’ETA que els de la  dictadura espanyola? Que potser les morts en
mans dels franquistes no varen ser atemptats indiscriminats contra la població
civil? Es van matar més persones a la postguerra que durant els tres anys que
va durar el conflicte. Ara que era l’hora de desenterrar les fosses comunes i
poder tornar la dignitat a tanta gent que va morir injustament a les mans d’uns
miserables assassins, el famós jutge es tira enrere. Què li passa, senyor
Garzón? Ha pogut tastar la por? La por amb què des de fa molts anys l’Espanya
més rància impregna aquest estat (perquè de país jo només en tinc un). Com és
que li han parat els peus? No s’ho creia tant tot això de la memòria històrica?
Clar, quan es tracta d’anar a jutjar a independentistes o  dictadures que estan a l’altra banda del món,
als espanyols no els  fa res,  i fins i tot es creuen ser demòcrates. Però
quan el problema els pot embrutar les mans de sang… aleshores Franco és mort i
enterrat, igual que la nostra història i el nostre passat!

Altre cop la justícia espanyola ha tornat a demostrar el que és i a qui
representa, per si algú se n'havia oblidat.