A l’abril, si no hi ha res de nou, inaugurarem el Temple del Sol, també anomenat L’Atlàntida, Espai cultural, des ’on es volen fomentar les arts escèniques, teatrals i musicals. Però, qui podrà  actuar-hi? Qui podrà gaudirne? Actuar-hi, ja ens ho van deixar clar, només obres de gran format i d’elit i, això sí, una setmana a l’any es farà la setmana del teatre amateur. Sort! Que almenys una setmana a l’any els actors aficionats de la ciutat i la comarca podran actuar al Temple del Sol; però això té un cost que s’ha de cobrir, i qui el cobrirà? Doncs els espectadors que hauran de pagar part del cost de les obres teatrals. Per tant, no seran a preus populars per tal de fomentar la cultura, sinó que serà únicament de les persones que puguin pagar l’abonament de temporada o el preu de les obres. Aquesta visió elitista forma part de l’ideari que ens marca l’equip de govern, fer gegants amb peus de fang, és a dir, una obra faraònica que, si no es canvia la visió que se’n té, té una vida efímera. Una obra que, per mantenir-ne l’activitat, costarà 3 milions d’euros anuals; això vol dir que només es podrà mantenir si s’hi destina la totalitat del pressupost de cultura de l’Ajuntament i, a més, es cobren uns preus altíssims als usuaris.

D’aquesta manera, per una banda no tots els vigatans es podran permetre pagar el preu de les entrades, i per l’altra, tota la cultura vigatana que surti fora de l’àmbit de L’Atlàntida tindrà greus problemes per rebre cap tipus d’ajuda per part del consistori, ja que gran part dels recursos es destinaran a aquest equipament. Per altra banda, després que durant els anys de l’antiga Atlàntida ha estat tancada, fet que ha produït que els teatres dels pobles de la comarca hagin agafat empenta i una cartellera de qualitat, ara volen autoanomenar-se Atlàntida, Centre d’Arts Escèniques d’Osona.

Des de la CUP, pensem que a L’Atlàntida hi ha d’haver un espai per a tots. Per a tots els ciutadans i per a tothom que forma part de la cultura. Un espai pels grups amateurs de la ciutat i de la comarca, que són el futur de les grans companyies. Un espai per les escoles per tal de poder organitzar els seus espectacles, un espai per les associacions de veïns, és a dir, un espai perquè tota la ciutat en pugui gaudir. Perquè cultura és teatre i música d’alt nivell, però també és moltes altres coses. I totes han de tenir cabuda a la nostra ciutat. I si realment volem ser un teatre comarcal, ens ho hem de guanyar, ja que el nom no fa la cosa, i si vols jugar un paper a l’auca, te’l has de treballar.