El progrés, diuen.

Marc Barnolas, Membre de Maulets Osona i de la CUP de Vic

Amb aquest títol, el gran poeta català Miquel
Martí i Pol, donava nom a un poema que, enquadrat en el realisme històric,
deixava a entreveure que el progrés era i seria com una màquina sense aturador.
Tant és així que el poema (publicat en el segon recull de poemes La Fàbrica – redactat el 1970-1971) concloïa dient que el progrés és un fet
ineludible; el progrés, diuen, és irreversible.

El progrés de fet, tant per uns com per
altres, representa l’acció d’anar endavant, l’acció d’adquirir més graus de
poder, de força, de millora en general. Al meu parer, progressar significa
aportar millores i millors temps.

Parlant de progrés, podem observar com
darrerament, des dels mitjans informatius i des de l’escena política, ens
intenten inculcar, ja des de fa anys, aquest sentiment tant humanista de prosperar
com a societat i com a animals socials que som, ja sigui a través de les noves tecnologies
o a remolc d’alguna d’aquestes misterioses i fosques idees de progrés que tenen
algunes transnacionals com Red Elèctrica Española o algunes institucions
globals com el G-8.

Així doncs, cada dia sentim a parlar de
productes, màquines, projectes que ens han de dur al progrés més immediat per a
la nostra societat. Un d’aquests productes, que ja fa temps intenten vendre des
de tots els horitzons, és la línia de Molt Alta Tensió , per tots coneguda com a
MAT.

Aquesta famosa línia de Molt Alta Tensió que
ha d’enllaçar Espanya i França en vertical, diuen que transporta 400.000 KV d’energia
elèctrica i això, segons alguns polítics, és un motiu d’alegria, ja que aquesta
línia no permetrà cap error en les infraestructures elèctriques catalanes i
alhora és una representació pública de progrés. Bé, doncs, tots sabem com de
mentiders són els nostres polítics, ja que aquesta línia no és una millora de
progrés sinó un mer negoci d’energia elèctrica entre els estats espanyol i francès.
Així, com ha informat la Plataforma No a la Mat, amb
el recolzament i l’afirmació de metges i advocats que ho han posat en
evidència, aquesta línia és perillosa per a la integritat física de les
persones i representa una atrocitat per al nostre territori. Òbviament, totes
les persones que no desitgem a ningú els efectes negatius d’aquestes torres i
que no acceptem que il·legalment i sense permisos d’obra ens destrossin les
contrades, així ho hem denunciat públicament i sense témer res.

Ho hem denunciat als Jutjats, a l’administració,
fins i tot a Europa, i de moment, ningú n’ha dit ni piu. No hi ha cap resposta,
ni creiem que s’hagin valorat hores d’ara les nostres denúncies. Però sorprenentment,
per altre banda, sí que hi ha qui ha donat una resposta, aquesta prou
contundent. Aquests han estat ni més ni menys que el cos repressiu dels Mossos d’Esquadra.
Després que els mitjans de comunicació osonencs expliquessin que a la comarca d’Osona
hi ha hagut 17 sabotatges contra la MAT (entre ells la cremada de
grues) els Mossos d’Esquadra, pressionats per la Conselleria d’Interior citen a declarar sense proves i sense indicis de res a dos
joves militants de Maulets Osona. Amb tot veiem que la paperassa en aquest país
tant democràtic, funciona així; tu presentes un informe totalment legítim sobre
les il·legalitats en el procés de construcció de la MAT i
ningú se’l mira. En canvi, els Mossos d’Esquadra porten una investigació falsa
i sense proves al Jutge d’instrucció, i al cap d’una setmana, prenen declaració
a un jove totalment innocent. Si senyor, molt ben jugat.

Com veieu, els poderosos fabricants d’opinió
ens tracten com si no existíssim. Primer ens premien l’obediència i després ens
castiguen la intel·ligència.

D’aquesta forma queda palès que el nostre
poeta, Miquel Martí i Pol, no anava errat quan parlava del progrés.

El progrés a cop de bastó i amenaça, diuen, és
irreversible.

Ja ho veieu, ens estan venent una línia que no
té coherència, que té efectes perjudicials per a la salut pública i que a sobre
és il·legalment dubtosa, ja que s’han plantat torres sense permisos d’obra i
expropiació de terrenys. Tanmateix, jo parlaria de decadència i no pas de
progrés, ja que aquesta línia no representa una millora per al conjunt de la
societat i per la salut de la nostra terra.

Un cop més doncs, tots/es els que no volem
acceptar aquesta mediocritat com a destí, ens toca dir NO ben alt i fort, amb
convicció d’aturar els bandits  que ens espolien
la terra.  

Així, companys/es, si nosaltres callem qui
parlarà? Prou repressió al jovent que lluita.

Més val escriure-ho clarament a les parets i
repintar-ho sovint, per si la pluja ho esborra.

El progrés de les lluites populars, diuen, és
irreversible.

Mil veus, un sol crit: No a la MAT,
ni aquí ni enlloc!!