El passat divendres, 4 de novembre, va tenir lloc el darrer acte del Correllengua 2011 celebrat a la ciutat de Vic. L’acte, que finalment es va celebrar a la Llotja del Blat degut a la pluja, va començar als vols de les sis de la tarda amb el concurs del Picalletres. Amb un total de 16 participants i una quarantena d’espectadors, el joc va ser distès i amè.

Tot seguit, van començar els parlaments. El primer va ser a càrrec del poeta vigatà i responsable de la implantació a Osona de l’ensenyament del català a les escoles, Lluís Solà, qui va fer una defensa de la llengua com a condició inherent de l’home, ja que, com va explicar, cada llengua té un univers al seu darrere i atacar una llengua és atacar un poble i, també, atacar l’home com a essència. Va recordar, també, la persecució a la qual està sotmesa la nostra llengua des de fa segles i la necessitat de no perdre el nostre vehicle de comunicació.

A continuació va ser el torn de Pep Paré, professor de l’Institut Jaume Callís i dramaturg, qui va fer una reflexió sobre la situació del català a l’ensenyament. Una situació en què va recordar que la llengua s’ha convertit en un instrument i no en una essència, la qual cosa ha provocat una pèrdua de sentiment i coneixement i un desvirtuament de l’estudi lingüístic. Una llengua que, per exigències del guió, a les escoles s’ensenya de manera incorpòria i insubstancial.

En darrer lloc, Cesk Freixas va llegir el manifest del Correllengua 2011, que aquest any ha escrit ell mateix i en el qual fa una defensa del català com a element indispensable de la nació i de la cultura catalana.