Presentem al·legacions per aturar dos projectes clientelistes de l’equip de govern: el pàrquing del parc M. Àngels Anglada i la desafectació del camí del Mercé

El grup municipal de Capgirem Vic – CUP presenta al·legacions al projecte executiu del pàrquing soterrat del parc de M. Àngels Anglada i a l’expedient de desafectació del camí del Mercé, els quals han estat en exposició pública les darreres setmanes. Ambdós expedients es caracteritzen pel fet de tenir el seu origen en el clientelisme de l’equip de govern  de Junts a l’Ajuntament de Vic amb les famílies més poderoses de la ciutat, com la Bayés.

En el cas de l’aparcament soterrat del parc de Maria Àngels Anglada, les al·legacions demanen la seva aturada a partir de les directrius del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Vic, aprovat definitivament el darrer agost, que aposta per dissuadir progressivament l’ús del vehicle privat a l’interior de la ciutat, per fer-la més sostenible i saludable, pel que obrir un nou aparcament al bell mig del centre històric resulta del tot contraindicat. No obstant això, l’equip de govern ha tirat endavant amb l’aparcament per satisfer els interessos de la clínica privada que Bayés Salut preveu obrir a l’edifici del Seminari Vell. Més enllà de l’aturada del projecte, les al·legacions també demanen que en tot cas les obres no perjudiquin l’accessibilitat de la superfície resultant, protegeixin els murals de les parets mitgeres del carrer de la Ramada (un dels quals ja ha estat malmès per les obres), es dissenyi millor l’aparcament segur per a bicicletes i s’hi incorporin instal·lacions d’energies renovables per a l’autoconsum tèrmic i elèctric, entre d’altres.

Pel que fa al camí del Mercé, l’al·legació presentada exigeix l’anul·lació de la desafectació del camí públic que al Ple del darrer 6 de març l’Ajuntament de Vic va aprovar inicialment, amb els únics vots en contra de Capgirem Vic - CUP. L’expedient preveu desafectar un tram del camí públic que passa per davant de la masia del Mercé i forma part del recorregut ambiental del Gurri, de l’Anella Verda, per tal de desviar-lo allunyat del riu i de la masia, a l’entorn agrícola de la qual els propietaris volen construir-s’hi un jardí privat que mai hi ha existit i que el Catàleg de Masies del POUM no preveu com a propi de l’entorn. Paradoxalment, els peticionaris argumenten l’allunyament del camí amb una pretesa millora paisatgística quan, en realitat, l’únic que cerquen és fer un ús privatiu de l’entorn del patrimoni arquitectònic protegit i de l’espai fluvial.

El tram de camí desafectat i amb proposta de desviació es tracta només del que queda a la dreta venint de Ca la Pilarín, sense que l’Ajuntament de Vic tingui cap pla aprovat sobre com hauria de resoldre la continuïtat d’aquest nou camí desviat amb el recorregut de l’Anella Verda provinent d’aigües avall del Gurri, per la banda de l’Horta Fonda, si bé de la documentació de l’expedient es dedueix que més endavant caldrà tramitar també la desviació al costat esquerre, de la qual no hi ha cap garantia d’aprovació ni de qui hauria d’assumir-ne el cost, pel que només amb la desafectació ara aprovada inicialment l’Anella Verda quedarà trencada. En qualsevol cas, amb una desviació també al costat esquerre, el conjunt del camí quedaria allunyat del riu, amb menys ombra, seria més erosionable i tindria més costos de manteniment. A més, no consta a l’expedient que es compti amb la necessària autorització de l’ACA per fer el nou camí, que es troba en “zona de policia” del Gurri; ni tampoc amb el projecte arqueològic autoritzat pel Departament de Cultura que es requereix per intervenir en àmbit 1 d’expectativa arqueològica del POUM, com és el cas.

Obrir un nou aparcament al bell mig del centre històric resulta del tot contraindicat, però l’equip de govern l'ha tirat endavant per satisfer els interessos de la clínica privada que Bayés Salut preveu obrir a l’edifici del Seminari Vell.

Paradoxalment, els peticionaris argumenten l’allunyament del camí amb una pretesa millora paisatgística quan, en realitat, l’únic que cerquen és fer un ús privatiu de l’entorn del patrimoni arquitectònic protegit i de l’espai fluvial.