El ple del mes de juliol va començar, sorprenentment, amb l’anunci de l’alcalde que ja es posaria en funcionament una de les normes que s’han inventat per escurçar els plens. Des d’aquest mes, ja no es llegeixen les propostes que es posen a votació; l’alcalde recita el títol del punt de l’ordre del dia i es passa directament al debat o a la votació. D’aquesta manera, el públic i la premsa assistents al ple no poden saber què s’aprova ni què es vota. 

El primer punt del ple era, precisament l’aprovació de les normes de funcionament del ple. Aquest reglament s’havia aprovat al ple del mes passat, però una pregunta de la CUP sobre quan s’havia inclòs la documentació a l’expedient del ple va fer que l’alcalde es fes enrere, anul·lés la votació i tornés a presentar el punt en aquest ple. A l’hora de fer les valoracions de les normes, tots els grups municipals van mantenir el mateix vot que al ple de juny. La CUP va tornar a criticar les mesures que es volen imposar i que retallen els drets de l’oposició com els límits en el nombre de mocions i precs i preguntes o les votacions irregulars de paraula. Així mateix, va recordar a SI que l’acord amb què justificava el vot favorable (la inclusió de preguntes dels ciutadans al ple) ja estava previst al reglament de participació vigent. Per acabar, Georgina Rieradevall va anunciar que la CUP presentaria al·legacions a aquest reglament. 

Després d’aprovar els punts 2 (canvi de dates dels plens d’agost i setembre) i 3 (modificació de taxes pels serveis d’esports), per unanimitat el punt 4 (modificació de pressupost) es va aprovar amb l’abstenció de ICV i el vot contrari de SI. 

Els punts 5, 6, 7, 8 i 9 es van aprovar per unanimitat. Es tractava d’un conveni per a la participació de l’ajuntament  al pla d’informació i vigilància contra incendis forestals, l’aprovació de l’inici dels tràmits per a la creació del consell assessor urbanístic, la creació d’una comissió per elaborar una ordenança de sorolls, la modificació de l’ordenança de civisme pel que fa a les terrasses dels bars de la ciutat i el pla específic municipal de la festa major. En la modificació de l’ordenança de civisme, el regidor Nil Puigivila va demanar la derogació d’aquesta ordenança i la redacció d’un nou reglament que consideri el carrer com un espai de socialització que contribueixi a la cohesió social. 

Al torn de les mocions, la primera va ser la que presentaven CiU, ERC i ICV donant suport a la reivindicació del concert econòmic. La CUP va votar en contra d’una proposta que, en el seu redactat deia que el concert seria la solució definitiva per Catalunya. Des del partit independentista i d’esquerres considerem que l’objectiu és la independència i no un pacte fiscal. A més, Puigivila va recordar als regidors de CiU i ERC que, si els seus partits volien, la independència es podia proclamar l’endemà mateix amb un acord del Parlament on, junts, hi tenen majoria absoluta. La moció es va aprovar amb els vots de CiU, ERC i ICV, les abstencions de PxC i PSC i els vots contraris de la CUP i SI.

La moció que presentava la CUP per establir un protocol per regular la participació ciutadana als plens va ser rebutjada amb els vots, altra vegada, de CiU, PxC i ERC, mentre que el PSC es va abstenir i la CUP i ICV hi van votar a favor (el regidor de SI no era present al ple en el moment de la votació). La moció plantejava que, com es fa en moltes ciutats d’arreu, tant persones individuals com entitats de la ciutat poguessin presentar mocions i propostes al ple i que aquestes fossin debatudes també pels proposants. La proposta incloïa els punt de la normativa general que permeten la participació al ple de persones no regidores. 

La darrera moció era presentada pel PSC sobre el rescat financer. En ella es demanava que s’articuli un sistema perquè els diners del rescat financer arribin a les famílies, empreses i autònoms, que s’investigui la gestió i els processos de reestructuració de les entitats bancàries, que s’impedeixi cobrar indemnitzacions als responsables de les entitats intervingudes i que es destinin els actius immobiliaris de bancs i caixes intervinguts es destinin a habitatge social. La CUP va proposar una modificació del primer punt en què es deixés clar que la manera per assegurar que els diners es destinaven a la població i no a l’autoconsum dels bancs era a través de la gestió pública d’aquests fons amb la creació d’un banc públic. L’esmena no va ser acceptada pel PSC i la moció es va aprovar amb els vots favorables de tots els regidors presents, excepte els dos de la CUP que es van abstenir. 

En el torn de precs i preguntes, la CUP va fer 3 precs i 3 preguntes. 

Amb el primer prec, Nil Puigvila va demanar a l’equip de govern que l’Ajuntament convoqués una acció de suport a l’escola davant de les darreres sentències judicials que posen en perill la immersió lingüística a les escoles catalanes. D’aquesta manera, si la convocatòria era institucional, cap partit polític s’apropiaria de la convocatòria. L’alcalde es va comprometre a dur la proposta en una reunió on també es convocarien les entitats de defensa de la llengua. 

Georgina Rieradevall va fer el segon prec, en què es demanava que hi hagués un control polític sobre els criteris ètics dels missatges publicitaris i els anunciants en el programa de la Festa Major. Aquest prec venia donat per l’aparició a la contraportada del programa de mà de la Festa Major d’un anunci d’una empresa de compravenda d’or on s’incita els ciutadans a vendre’s les joies per anar de vacances. El regidor de cultura, Joan López es va comprometre a tenir-ho en compte per a proper casos. 

En el tercer ple, Nil Puigivila va recordar a l’alcalde que la CUP fa dos mesos que li va demanar els comptes de les targetes de crèdit de l’ajuntament i que aquest els els va denegar. Després de fer públics els informes del Síndic de greuges sobre la transparència dels diners de les administracions i l’existència de sentències que obliguem a mostrar aquestes dades, el regidor independentista va demanar a l’alcalde que els lliurés aquesta documentació. L’alcalde s’hi va negar. 

La primera pregunta demanava perquè l’ajuntament encara no ha donat resposta a una instància que va entrar un ciutadà demanant quins pesticides s’utilitzen als parcs públics de la ciutat i interessant-se per si aquests contenen glifosat, un producte que altera l’ecosistema i la salut de les persones, animals i plantes. El regidor de serveis va dir que ho contestaria properament i que l’ajuntament sí que utilitza pesticides que contenen glifosat, però en les proporcions permeses per la llei. 

La segona pregunta va ser si l’Ajuntament de Vic faria com altres de la comarca i penjaria la senyera estelada al pal de la balconada de l’ajuntament. L’alcalde va anunciar que no ho faria, ja que, segons ell, penjar l’estelada no ajuda a l’assoliment de la independència. 

Per acabar, la darrera pregunta de la CUP va ser sobre la proposta de multa que ha rebut un membre de la CUP per cartells enganxats en llocs no autoritzats. Georgina Rieradevall va recordar que el ple de maig havia acordat allargar la campanya informativa a les entitats que pengessin cartells a llocs no permesos fins que s’hagués fet un estudi per solucionar la mancança de cartelleres que pateix la ciutat i que obliga les entitats a penjar cartells en llocs que no són destinats a aquesta finalitat. La regidora Montse Rovira va negar que s’hagués aprovat deixar de multar i va anunciar, per tant, que l’equip de govern continuaria incomplint l’acord del ple de maig.