Aquest passat diumenge a la tarda la CUP de Vic va retre un petit homenatge a les víctimes dels bombardejos feixistes a Vic ocorreguts al desembre de 1938 i al gener de 1939, amb una vintena de víctimes oficials.

També es va commemorar l'entrada de les tropes franquistes i feixistes a Vic, que va ocórrer el 2 de febrer de l'any 1939.

El company Ramon Ripoll va fer una petita introducció a l'acte de record, denunciant que l'Ajuntament de Vic, amb tots els seus mitjans no havia programat cap acte de record tot i els diners que destinen en altres coses i commemoracions, i recordant a les víctimes oblidades d'aquesta ciutat.

Seguidament en Toni Iborra va llegir un text en record de les víctimes del feixisme, tant a la guerra civil com a la guerra mundial, i en contra del feixisme, perill que encara avui sacseja la nostra societat, que aquí transcrivim sencer.

L'acte, que va reunir una cinquantena de persones, va acabar amb una ofrena floral per part dels dos regidors de la CUP a la placa en record de les víctimes dels bombardejos feixistes i amb el cant dels Segadors.

D’OBLITS I DE RECANCES

Hi ha silencis molt eloqüents. Hi ha silencis que parlen sols.

Potser és per això que avui calia trencar el silenci, i parlar: per no deixar que el nostre silenci traís el compromís amb la nostra lluita. Perquè la traïció de la memòria no ens fes còmplices de la repressió i de la barbàrie

Hi ha dies que cal parlar. Cal recordar que els que van sotmetre la ciutat de Vic i el poble català a la repressió més ferotge tenen successors que els reivindiquen i defensen: que volen repetir la jugada si els en donem l’ocasió. Cal dir-ho ben clar: el feixisme que alça avui la veu, les amenaces i els insults als plens de l’Ajuntament de Vic és hereu i successor conscient d’aquesta gran barbàrie; de l’agressió a la democràcia.

Hi ha anys que cal parlar: en aquest any de dolorosa memòria fa 300 anys que van arribar les tropes borbòniques a sang i foc. Però també en fa 75 que van arribar les tropes franquistes, recolzades pel feixisme internacional en forma d’avions de guerra, i ajudades també pel nazisme més inhumà. Eren ajudats pels artífexs de la ideologia més inhumana que la història és capaç de recordar.

És per això que avui alcem la veu. Per honrar la memòria de tanta gent anònima que va pagar amb la vida, que va patir l’agressivitat irracional de la caverna feixista i espanyolista.

Avui els hereus d’aquesta mateixa caverna ens neguen sense vergonya els nostres drets democràtics, i nosaltres NO CALLAREM.

Perquè la memòria és una virtut.

Perquè el silenci intencionat és una deserció de la defensa dels valors democràtics.

Perquè el feixisme és el pitjor càncer que la història és capaç de recordar, Per això diem: feixisme mai més: ni aquí, ni enlloc.