Comunicat de l’assemblea local de la CUP Vic davant l’anunci de l’Alcalde de Vic i president de l’AMI d’acatar la legislació espanyola i penjar la bandera de l’estat a l’Ajuntament

Des de l’Assemblea local de la CUP Vic, volem mostrar públicament la nostra preocupació per les declaracions de l’Alcalde de Vic i president de l’Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila d’Abadal, aparegudes avui a un setmanari comarcal, i en que expressa la seva voluntat de penjar la bandera espanyola a l’Ajuntament de Vic quan se li requereixi des de l’estat espanyol per mitjà d’una sentencia.

Aquesta decisió, anticipant una submissió a l’estat espanyol fins i tot abans que aquest ho exigeixi, per nosaltres és un greu error, que demostra la incapacitat de qui ens governa per traçar una estratègia clara per assolir l’autodeterminació del nostre poble, una autodeterminació que sols l’assolirem desobeint un estat que ha demostrat al llarg de la historia i també l’actualitat, no tenir pràcticament cap mena de cultura democràtica i cap ni una sensibilitat cap als diversos pobles que el conformen, els quals més que formar-ne part sols en pateixen la seva tirania i repressió. El simple fet d’entrar en el diàleg amb el ministre d’interior d’aquest estat i utilitzar la mateixa dialèctica que ell, són pals a les rodes al procés sobiranista, un procés que des de fa temps hauria d’haver entrat en l’acció legítima de la desobediència civil enfront d’una legislació injusta que ens impedeix exercir el nostre dret a decidir. Ens sembla que fins i tot parlar de nació espanyola, com es fa en les declaracions, és donar un reconeixement de nació a un estat quan més aviat és una presó de nacions que des de sempre ha intentat aniquilar.

La simbologia de penjar o no penjar la bandera espanyola perquè un marc legal no democràtic ho exigeix, és molt important  pel moment que vivim, quan el moviment sobiranista ha de fer passos ferms en l’estratègia cap a l’alliberament, uns passos que quan es parla d’independència de l’estat espanyol, independència i desobediència esdevenen dos mots sinònims. En un procés impulsat des de la pròpia societat civil catalana, els representants polítics del poble han de saber estar a l’altura, si el poble parla d’independència (ergo ha perdut la por a la desobediència), els seus representants polítics tenen la obligació de seguir el clam, i més quan un s’ha volgut guanyar un cert carisma en la seva carrera política envolcallant-se amb l’estelada i fent nombroses declaracions en favor de la independència, unes paraules que quedaran buides de sentit i hauran resultat un engany a la població si ara s’executa aquesta decisió que s’ha anunciat. El procés sobiranista no és més que un conflicte entre la democràcia i dignitat d’un poble, contra la tirania d’un estat capitalista amb clares reminiscències feudals, que no arriba ni als mínims de cultura democràtica de la majoria d’estats de la Unió Europea, els quals tampoc podríem definir com a ideal de democràcia precisament. És inconcebible pensar en un final del procés satisfactori per al poble català sense haver vençut a l’estat espanyol, o sigui, havent-lo trencat i al mateix temps, havent obert les portes a la resta de nacions que estan dins l’estat espanyol a fer el seu propi procés d’alliberació. Un final del procés sense vencedors ni vençuts no és res més que una reedició dels pactes del 79, quan la burgesia catalana va vendre el poble català a la tirania de l’estat espanyol a canvi de tenir els seus privilegis dins l’estructura d’aquest estat hereu del franquisme.

Entenem que fer-se enrere quan s’ha d’entrar a utilitzar la desobediència, no és res més que abandonar la lluita independentista, per tant també entenem que si s’executa la decisió anunciada, el senyor Vila d’Abadal ha de dimitir com a president de l’AMI pel simple motiu que ha abandonat la lluita per la que es va bastir aquesta associació i per la qual va ser designat president. També entenem que l’equip de govern de l’ajuntament de Vic s’haurà de plantejar seriosament si Vila d’Abadal està a l’altura de ser alcalde de Vic, essent conscients que el moviment independentista a la ciutat és palpablement majoritari i que l’alcalde pengi la bandera espanyola encara que sigui obligat, és una ofensa i una falta de respecte cap a la ciutadania de Vic.

Des de la CUP Vic, també volem deixar constància que ni als regidors del nostre grup municipal, ni a la nostra assemblea local no els tremolarà mai el pols a l’hora d’exigir l’acció de la desobediència des de les institucions catalanes més pròximes a la població, tampoc si es tracta de donar suport de forma explícita a la desobediència que es pugui exercir des de la institució, sempre fins a les últimes conseqüències que aquest fet pugui comportar. Volem també, fer una crida a la resta de regidores i regidors del consistori vigatà, que han tingut una posició clarament sobiranista durant la legislatura, a mostrar aquesta exigència de no abandonar la lluita independentista a la que es va afegir (de moment només de paraula) el nostre alcalde, així com també ser conseqüents i recolzar qualsevol acció de desobediència a l’estat espanyol que es pugui plantejar el nostre ajuntament. Aquesta petició la volem fer de forma especial a totes les regidores i regidors de l’equip de govern, i concretament als dos regidors del grup municipal d’ERC, socis de govern, representant a una formació que des de ja fa uns anys ha adoptat l’estelada com a estàndard principal de la seva organització política, que mostrin el seu rebuig a la decisió que vol executar l’alcalde, que pressionin des de dins del govern perquè això no es faci, i també que es mostrin disposats a seguir ferms en la lluita independentista ara que la desobediència de la legalitat espanyola de les nostres institucions és un pas indispensable.

 

“aquests reaccionaris que s'autoanomenen catalanistes, el que més temen es el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa”

“si es parlés seriosament d'independitzar Catalunya de l'Estat espanyol, els primers i potser els únics que s'oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional”

 “En canvi nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt. La independència de la nostra terra no ens fa por”

Salvador Seguí (El noi del sucre) sindicalista de la CNT, fragments d’un discurs pronunciat a l’ateneu de Madrid l’any 1919

 

Assemblea local de la CUP Vic

Vic, 9 de maig de 2014