I per no fer-ho, hi ha moltes raons. Aquí n’exposarem algunes.

I més enllà de la legalitat, amb el no empadronament d’alguns ciutadans, els estem privant del dret a accedir als drets socials, sanitaris i educatius.

El senyor alcalde, en aquesta sala, ha dit moltes vegades que a Vic no hi havia autòctons i immigrants, sinó que hi havia ciutadans, i que per ell tots eren iguals. Però de cop, ha canviat el seu parer i ha decidit que no, que des del 29 de desembre a Vic hi ha d’haver ciutadans i no-ciutadans. Sembla aquell vell acudit que deia que a Sud-àfrica ja no hi havia blancs i negres, que a partir d’aleshores tots serien blaus. I que els blaus clars anirien al davant i els blau fosc al darrere. Però aquí és al revés, ara deixarem de ser tots blaus (uns clar i uns altres fosc, no fos cas) per ser blancs o negres, o el que és el mateix, bons i dolents. I qui són els dolents en aquest cas? Doncs com sempre, són els més desafavorits, aquells que per no tenir, no tenen ni una identitat administrativa reconeguda. Mal govern és aquell que, per resoldre els seus problemes (que els tenim), busca la solució atacant els més febles, aquells a qui s’ha utilitzat quan ha convingut i que se’ls vol expulsar quan ja no són necessaris pels interessos dels de sempre.

No acabem d’entendre la postura del govern en aquest tema, i molt menys dels grups que s’autodenominen d’esquerres. No es pot combatre la ultradreta amb polítiques pròpies de la ultradreta. Si el que pretenia l’alcalde era competir amb la PxC per veure qui la feia o deia més grossa, heu empatat. Ara bé, una cosa sí que ha aconseguit l’alcalde. Amb el seu afany per anar al parlament, ha actuat d’una manera prou irresponsable com per garantir-se que anirà al parlament, però que amb aquesta aventura, al Parlament hi entrarà de bracet amb el representant de la ultradreta vigatana, a qui ha posat una catifa vermella d’entrada al Parlament. Sàpiga, senyor Vila d’Abadal que aquest haurà estat el preu que haurem de pagar perquè vostè vagi al Parlament. Estem segurs que hi havia altres maneres d’entrar-hi sense necessitat de pagar aquest peatge; vostè esta prou ben relacionat dins del seu partit com per no haver de recórrer a aquests mètodes.

I parlant de peatges, el més greu de tot és el peatge que ha hagut de pagar la ciutat amb l’actuació d’aquest govern. Potser s’ha volgut seguir aquella màxima de “que parlin de mi, encara que sigui malament”, que tan coneixem a Vic. I a fe de Déu que s’ha aconseguit. Heu ficat la ciutat a primera línia mediàtica i heu aconseguit que arreu del país es donés una imatge falsa de Vic com a ciutat racista i xenòfoba. És evident que hi ha hagut molt mitjans que han exagerat sobremanera, però és que vostès els hi ha posat en safata!

Per acabar, només volem dir que sabem que la convivència comporta alguns problemes, i que quan qui conviu són persones de diferents cultures a vegades aquests problemes són més nombrosos o més complicats. I que per a resoldre’ls calen més recursos, que han d’arribar de les instàncies superiors. Però el que no podem acceptar és que per intentar resoldre això es faci utilitzant els més desafavorits, perquè amb aquesta mesura s’ha posat als peus dels cavalls, no només els que no tenen papers, sinó a tots els col·lectius de nouvinguts de la ciutat, que s’han vist estigmatitzats com els únics causants de tots els problemes de la ciutat i del país. Com si no hi tinguessin cap responsabilitat aquells que han inflat una bombolla immobiliària que al final ha petat, o aquells altres que s’han afartat de guanyar milions a costa de fer hipoteques inabastables, o aquells altres que s’han aprofitat de la misèria d’alguns per abaixar els salaris dels treballadors.

En definitiva, els problemes, o els resolem entre tots, o si pretenem resoldre’ls els uns a costa dels altres, no els resoldrem i en crearem de nous.

Martí Coromina Quintana.

Els Països Catalans som del primer món, és a dir, som un país ric, i com tots els països rics del món, pel sol fet de ser-ho rebem immigració de persones de països pobres. Aquests són pobres perquè nosaltres som rics, perquè els governs occidentals els havíen ocupat i saquejat no fa gaires anys, i perquè l'expoli no ha parat mai, ara a través d'empreses de països occidentals que sustentem entre tots els rics consumint els seus productes. A sobre els països pobres (que també tenen gent rica) ens deuen bilions i bilions que ens paguen anualment i religiosament als països rics , i que els impedeix encara més desenvolupar econòmicament els seus països. És l'anomenat Deute Extern.

Aquest percentatge de gent de països pobres vindran encara que hi hagi set tanques protegint tot el nostre territori, encara que els ajuntaments els empadronin o no, encara que les lleis d'estrangeria siguin dures, encara que hi haguéssin governs feixistes, i si se'ls expulsés forçadament, tornaríen i saltarien les set tanques. De vida només n'hi ha una, i algunes persones dels països pobres que veuen la necessitat i tenen la mínima possibilitat d'una vida millor per ells i pels seus fills, si cal s'hi llençaran de cap.

Aquesta immigració inevitable i racional que rebem els països rics aporta molts més diners a l'Administració Pública a través dels impostos i  de les cotitzacions a la Seguretat Social que no pas despeses. Sense anar més lluny, els immigrants paguen una part important de les pensions de jubilació actuals. Tot i això, el fet que en ciutats com Vic els immigrants suposin prop del 25% de la població comporta una sèrie de necessitats que s'han de resoldre. Un augment de població del 25% és un fenòmen prou important com per destinar-hi esforços i recursos humans i econòmics. El problema és que el finançament dels ajuntaments és totalment insuficient i no poden fer front a aquestes i a d'altres despeses, i el Govern de la Generalitat, que és qui hauria d'aportar més recursos, també té un dèficit econòmic brutal amb l'Estat que dificulta l'implementació de mesures en aquest àmbit i en d'altres.

Per tant, els immigrants vindran al nostre país mentre siguem un país ric perquè no hi ha un sol país ric al món que no rebi immigració de països pobres. No vindran per robar-nos, no porten atur (tots sabem qui s'emporta les fàbriques a la Xina per reduir costos laborals, i no són precisament els immigrants), no venen per invadir-nos, o per aprofitar-se de nosaltres, simplement abandonen els seus països i les seves famílies perquè aquí tenen millors expectatives de vida per ells i els seus fills. Com que està demostrat que venen i vindran, crearan famílies, faran prosperar el nostre país i hi arrelaran mentre siguem un país ric, val més que hi apliquem polítiques i hi aboquem recursos destinats a solucionar les dificultats que comporta un augment tant gran de la població.

Com s'ha fet en altres països cal adoptar mesures per fomentar la cohesió social a les escoles, als barris, a les associacions de veïns, a les entitats, als hospitals, a les escales de veïns, fent cursos de formació lingüística, acadèmica, professional... de fet a Vic s'està fent en menor mesura, en part gràcies a la societat civil organitzada en entitats com Veus Diverses, Òmnium, el Centre de Normalització Lingüística, La Torratxa o algunes associacions de barri, i encara en falta més. Però per fomentar la cohesió social no cal deixar d'empadronar gent que es quedarà sense dret a l'educació i a la sanitat, el què cal és reclamar que l'Administració estatal destini molts més recursos als ajuntaments perquè puguin actuar en aquest sentit. I si s'aboquéssin tots aquests recursos com ha passat en altres països, els immigrants continuaríen aportant molts més diners a l'Administració Pública amb impostos i cotitzacions que despeses. Per tant, l'immobilisme de l'Estat i dels partits tradicionals en aquest tema no serveix de res ja que el fenòmen de la immigració s'ha d'abordar però no en la direcció que proposa el govern de Vic, simplement perquè no porta enlloc.

(Article publicat a l'edició d'El 9 Nou d'Osona i Ripollès del dia 29 de gener de 2010)